El director Craig Gillespie sosté que no vol convertir la biografia de Tonya Harding en un drama culpable. No és una opinió personal, sinó que deixa parlar a tots els implicats en la trama. Així, desactiva les crítiques tendencioses i manté l’atenció entre els assajos sobre les pistes gelades. Després, tracta amb un cert humor la dura vida conjugal i esportiva de la protagonista, dura en ambdues situacions. Remata amb la quantitat ingent de periodistes que van seguir el cas criminal i que, lògicament, van parlar en excés i de manera molt diferent. El duet que componen mare i filla amb un enfrontament de gran altura les porta a estar nominades a l’Oscar. El drama ja no està en si la patinadora olímpica va participar o no a formular l’atac a la seva màxima contrincant, sinó en la seva impossibilitat de triomfar perquè Amèrica no la considera una noia rica ni amb classe.
Tonya és una prometedora patinadora que es fa famosa per ser la segona a completar un salt de triple àxel en competició oficial. Convertida en una de les grans favorites per emportar-se l’or dels Jocs Olímpics de 1994, Tonya ha de fer front a la seva compatriota i principal rival, Nancy Kerrigan. La figura de Harding farà una increïble pirueta quan salti de la pista de gel a la premsa sensacionalista en ser la principal sospitosa de l’atac a Kerrigan, a qui un pinxo li va trencar greument un genoll.
El drama ja no està en si la patinadora olímpica va atacar la seva contrincant, sinó en la seva impossibilitat de triomfar perquè Amèrica no la considera una noia rica ni amb classe
A principis dels 90, la patinadora Tonya Harding va passar de ser una heroïna a ser un dels personatges més odiats dels Estats Units. La culpa la va tenir el violent atac orquestrat per l’entorn de Harding. En un intent d’humanitzar aquest personatge i posar llum en el context tan complex en què es va desenvolupar aquest succés tan mediàtic, Gillespie (La hora decisiva) dirigeix aquest biopic nominat a tres Oscars.
En Yo, Tonya, es mostra la vida caòtica de l’esportista, sotmesa a una tremenda pressió, especialment per part de la seva mare, en la persecució del somni americà de fama i èxit, fet que va fomentar una competitivitat extrema que la va portar a prendre terribles decisions. Margot Robbie (Escuadrón suicida) aconsegueix la seva primera nominació als premis de l’Acadèmia per la seva interpretació de Harding en aquesta narració molt poc convencional que combina drama i comèdia negra amb trossos de dues entrevistes contradictòries realitzades a la mateixa patinadora i al seu marit.
Aquestes tampoc conviden massa l’espectador a decidir què és veritat i què invenció. Juntament amb Robbie, també productora, completen el repartiment Sebastian Stan (Capitán América: Civil War), Caitlin Carver (Ciudades de papel) i Allison Janney (El hogar de Miss Peregrine), que per aquest paper aspira a l’Oscar a Millor Actriu de Repartiment.
Podeu consultar totes les crítiques de les estrenes de la setmana clicant aquí.
