La història de la música pop està plagada d’obres mestres que són el resultat de decisions que no tenen res a veure amb l’art. Els Beatles no podien quedar fora d’aquesta tendència, naturalment, i el 1968 les ganes de treure’s de sobre un contracte de tres pel·lícules amb United Artists va acabar generant una de les cintes d’animació més originals, trencadores i emblemàtiques del segle XX.
Dirigida per George Dunning i estrenada el 1968, Yellow Submarine és, en última instància, el producte de la desmotivació del grup per continuar protagonitzant pel·lícules, després de no quedar gaire contents amb Help! (1966). Però com que estaven obligats a fer-ne una, algú va tenir una idea brillant: una pel·lícula de dibuixos animats sobre els Beatles. Així ells no hi havien de participar ni posant les veus (ho van fer uns actors). L’única contribució de Paul, John, Ringo i George és a l’escena final, amb imatges reals. La pel·lícula ens mostra com Pepperland, un país meravellós sota el mar on tot és música, colors vius i felicitat, ha estat envaït pels malvats Blue Meanies, que han submergit aquella terra i els seus habitants en la grisor. Els Beatles viatjaran fins allà a bord d’un submarí groc per ajudar a restablir la normalitat i pel camí travessaran mars i mons fantàstics plens de personatges pintorescos.
A cavall d’aquest argument aparentment infantil, Yellow Submarine desplega davant dels ulls una autèntica orgia artística: sota la batuta de l’il·lustrador i dissenyador Heinz Edelmann, la pel·lícula va molt més enllà dels dibuixos animats convencionals i hi afegeix pop art, il·lustració de diversos estils, collages mòbils, combinació amb imatges reals, etc., tot plegat al servei d’una fantasia psicodèlica total, un devessall d’imaginació sense límits que fa pensar que segurament alguna substància psicotròpica devia intervenir en la fase conceptual. La icònica estètica creada per Edelmann amb els característics contorns marcats, línies arrodonides i colors vius, la sensació de sorpresa contínua que acompanya l’espectador durant tot el visionat, les múltiples lectures infantils i adultes i, per descomptat, una banda sonora increïble (Eleanor Rigby, A Day In The life, All Together Now, Nowhere Man, Lucy In The Sky With Diamonds, All You Need Is Love…) fan d’aquesta pel·lícula un clàssic atemporal.
Com pràcticament tot el que tocaven els Beatles, el que havia nascut com una solució de circumstàncies es va convertir en or: Yellow Submarine va contribuir a la dignificació del cinema d’animació com a forma d’art seriosa i avui, 51 anys després de l’estrena, encara es considera una fita del gènere. Ara que s’acosta Nadal, és perfecta per a una tarda de sofà i manteta amb la família.
