Segona pel·lícula de Fernando Frías de la Parra, a la qual li costa trobar la història més interessant dels personatges proposats i també la resolució, però amb una bona posada en escena. L’important és connetar amb la música que el protagonista vol ballar: la cúmbia, un ritme nostàlgic amb el qual viuran una experiència no excessivament original però sí sorprenent.
Correctes moviments de càmera van definint l’estat emocional del protagonista així com la dificultat d’expressar els seus sentiments i els problemes d’un emigrant d’aprendre un idioma, en aquest cas a Nova York. I també com de difícil resulta adaptar-se i començar en un lloc nou, també per necessitat física, que no tots aconsegueixen.
Aquest protagonista és el líder d’un grup, els Terkos, amb el qual anaven fent algun bolo i amb el qual es veuen implicats sense voler-ho en una acció dramàtica d’un càrtel de traficants. Fugint, intenta refer la seva vida a Jackson Heights, on destaca la seva personalitat i estil, no sempre a fi de bé. El moviment Kolombia, ja extingit, és un homenatge de Frías que representa el grup de no colombians, i en la seva condició de mestissos interpreten una cúmbia més lenta.
El film compara la cultura de Los Angeles amb Monterrey, amb una estructura més malendreçada. Guanyadora del Festival de Morelia ens presenta Juan Daniel Garcia interpretant un jove mexicà de 17 anys que fuig als Estats Units acusat per un càrtel local. Ho ha de deixar tot, amics, balls i amors, i quan afronta la soledat de l’exili només vol tornar a casa. Durant 112 minuts veurem, a més del protagonista, Coral Puente, Angelina Chen, Leo Zapata Jonathan Espinoza, Leonardo Garza, YahirAldai, Fanny Tovar, Yocelin Coronado i Tania Alvarado.
