En la novel·la de Jocelyne Saucier tres octogenaris intenten saldar el seu passat i quedar amb pau amb la natura. La directora canadenca Louise Archambault utilitza el fantàstic paratge com un actor més. Entre dues cases de fusta i el bosc, el dia a dia, alguna baralla, alguna cançó supera la intimitat del film, la possibilitat de dominar el temps, que la tercera o quarta edat oblidem que també és vida amb impediments físics i el pes dels traumes, la motxilla, com en diuen ara.
Una edat, diu la novel·la, en la qual encara es pot viure l’amor, sobreviure a gairebé tot i no veure els més grans com a precadàvers. Només necessiten recuperar la dignitat que potser no han adquirit durant la primera etapa de la vida. Així, amb cert humor, busquen el perdó tardà, el sexe diferent, deixar de seguir les normes d’una societat crepuscular i una història que situa la dona al mateix nivell que els dos homes.
Andree Lachapelle és la dona que sortint d’una residència no vol tornar (morta a 88 anys). Puja al tercer llargmetratge de la directora per transmetre la soledat amb els dos elements que encara li queden, estimar i morir, que és quan tanques tot el cicle personal. Enmig de la vegetació frondosa, amb incendis dels quals els protegeix el llac, apareix una jove fotògrafa que els vol incloure com a ermitans en el seu reportatge sobre gent gran feliç entre els quals busca un pintor. Un dels tres serà un afamat pintor que menysprea la seva obra i l’oculta als boscos del Canadà. Ella es perdrà la íntima i emocionant cerimònia final, en la qual cadascú decideix el seu destí i se suavitza amb una mica de sexe explícit.
Kenneth Welsh, Andree Lachapelle, Gilber Sicotte, Remy Girard, Eve Landry, Louise Portal i Eric Robidoux donen tots els matisos a la història. Reconeguda a Sant Sebastià i Goteborg és principalment commovedora. És tan universal el seu recorregut fins al cor que no la puc definir com a intimista. No ho pot ser perquè és intel·ligent, romàntica, tendre i instructiva ideològicament. Rodada amb el cor canadenc, acompanya en tot moment al triangle que, no oblidem, té dos gossos, amb el seu fidel i etern amor que protagonitzen un dels sublims moments d’aquest notable film.
