Milers d’artistes han volgut contribuir a millorar la societat; quan ho han aconseguit, el resultat ha estat quasi sempre una història humana commovedora i inspiradora. Waste land és una d’aquestes històries. El protagonista és Vik Muniz, l’artista brasiler amb més èxit comercial de l’actualitat, conegut per la composició d’imatges quotidianes a partir de materials no tradicionals (sucre, xocolata, filferro, deixalles, etc.). A mitjans de l’anterior dècada, Vik Muniz es va sentir agraït amb el seu país i va voler retornar-li alguna cosa. I va decidir que ho faria, literalment, endinsant-se en la merda.
Jardim Gramacho és l’abocador d’escombraries més gran de Sud-amèrica. Situat als afores de Rio de Janeiro, imagineu un erm d’aspecte postapocalíptic on s’amuntega el que sembla tota la porqueria del planeta. Enmig de la pudor i la insalubritat, i convivint amb estols de gavines i voltors famolencs, hi feineja un eixam de recol·lectors de material reciclable; persones que es passen el dia arrossegant grans cabassos de goma i rebuscant entre les escombraries per destriar-ne vidre, plàstic, paper, etc. Vik Muniz detecta en ells l’ànima del seu projecte: intentarà canviar la seva vida utilitzant la mateixa brossa amb què treballen cada dia. Waste land (Lucy Walker, Joao Jardim i Karen Harley, 2010) ressegueix l’experiència de Muniz durant els tres anys en què conviu amb aquests recol·lectors explorant-ne el dia a dia, les històries de supervivència i dignitat, la saviesa i l’esforç per mantenir els somnis, i al final tot plegat prendrà la forma d’un projecte artístic que marcarà tots els implicats. De la qualitat de la cinta en parlen guardons i reconeixements: entre d’altres, el Premi del Públic al festival de Sundance (2010) i la nominació a l’Òscar al Millor Documental (2011). La banda sonora, per cert, la signa Moby.
La pel·lícula la recomanaria especialment als qui els agraden les històries que fan ganes de ser millor persona, als qui vulguin descobrir experiències artístiques audaces i diferents i als qui els emociona que una obra d’art pugui canviar el món. I sobretot, als qui no creuen que això últim sigui possible.
Waste land us està esperant ara mateix a Youtube.
