Hi ha nervis abans d’una estrena?
Hi van haver més nervis quan estava a Colònia. Un cop vaig arribar aquí vaig tranquil·litzar-me perquè el grup humà és fantàstic, molt professional i ens estimem molt. Saber que la feina de l’equip tècnic del teatre era molt bona també em va tranquil·litzar.
Has tornat a casa.
És molt especial. Vaig començar a estudiar a l’Escola de Música de Vic el 2009. En aquell moment es va fer el canvi de casa Serratosa a L’Atlàntida i vaig poder cantar a la inauguració, però no m’havia imaginat mai que arribaria tant lluny. Aquesta sala significa molt per mi.
Després del 2010, hi havies actuat?
Hi havia cantat amb corals, havia fet coses pels Pastorets, però mai en una actuació.
Amb ‘Laura’ també puges a l’escenari.
Sí. És una cosa que no és gaire habitual. Vaig decidir unir-me a l’ensemble que toca, com a pianista, però també faig alguna cosa amb veu per motius pràctics. Quan vaig començar a treballar en l’encàrrec no estava pensat, però les obres evolucionen. Durant la setmana d’assaigs, l’obra també va agafar una altra forma.
‘Laura’ és una peça per veu i música electrònica.
És molt especial. A l’escenari hi veiem molts instruments i set intèrprets, incloent-me a mi. La veu és molt central i és una mescla entre instruments acústics amplificats i instruments electrònics, i no s’escolta una viola o un so molt pur perquè ja està amplificada. També hi ha l’Álex Tentor que toca guitarra clàssica i elèctrica, i la Carla González amb baix i contrabaix, a més d’un sintetitzador i parts gravades.
Els músics son escollits.
Efectivament. Agraeixo a l’Atlàntida que m’han donat sempre molta llibertat. Son músics boníssims, i que no formen part de cap grup fix. El grup s’ha creat des de que volíem fer això junts.
L’obra és un encàrrec que et fa L’Atlàntida.
Hi havia ganes de treballar junts des de feia temps. En concret, vaig entrar en contacte amb el teatre després de guanyar amb l’Alba Font la beca de Creació Artística de Ciutat de Vic, el 2019. Amb la pandèmia es va adormir el projecte, però a partir de la tardor passada es va tornar a engegar.
Per què s’escull la novel·la ‘Laura a la ciutat dels sants’ de Miquel Llor, com a punt de partida?
En Ramon Ferrer em va aconsellar que treballés amb un referent local. Els dos pensem que, quan la creació sonora no s’acosta tant al que coneixem a Vic, és molt bonic tenir aquest nexe amb un material conegut perquè el públic s’hi identifica més. Tots coneixem una mica aquesta novel·la, i em sembla fascinant el personatge de la Laura. Volia donar-li una oportunitat nova en aquest personatge.
Com es trasllada la ‘Laura a la ciutat dels sants’ a l’obra?
Té un aspecte de canvi de perspectiva. S’acosta molt a la Laura de Llor amb els mateixos sentiments i matisos, però amb una Laura del 2022 que reflexioni sobre el seu paper, la ciutat, les relacions romàntiques o la llar. Amb aquests quatre temes, que em centro del personatge, jugo amb el canvi de perspectiva i quina Laura es veu reflectida si l’actual o la de Llor, i com ens identifiquem amb aquestes situacions.
Què explica la novel·la?
‘Laura’ explica la història d’aquest personatge que és de família humil, i la novel·la comença amb el viatge en tren de Barcelona a Vic i el canvi de paisatge. La Laura entra a la ciutat amb molta il·lusió perquè té una llar pròpia i una situació econòmica diferent, però aquesta il·lusió es va deteriorant a mesura que té conflictes amb el marit, la ciutat, que es converteix en l’antagonista, i la família. És un personatge narrat de forma passiva perquè només llegeix, passejar i parla amb la gent i toca el piano. És una víctima d’aquest context i no té mai una veu pròpia o una acció, és més semblant a un objecte.
Utilitzes el concepte de ‘reciclatge’ en la música.
M’interessa partir de Llor i anar a altres llocs, i també ho faig amb la música. Considero que compondre no és només inventar música nova, sinó que també pot ser agafar coses que ja coneixem i pensar-les diferent. En aquests quatre capítols, hi ha parts que no son d’autoria meva, sinó que son recomposicions de cançons conegudes que a mi em lliguen amb el context temàtic.
A ‘Laura’ es senten referències d’Eduard Toldrà fins a Rigoberta.
És un treball molt interessant perquè lliguen temàticament molt bé i musicalment comencem a partir de Toldrà i l’anem desmuntant amb una cançó de comiat, com fa la Laura, fins arribar a un context diferent.
És un segell propi d’Helena Cánovas el “reciclatge musical” en la teva composició?
Des de fa un temps ho és, però no m’agrada parlar de què faré en el futur. És un treball que m’agrada molt i demostra que la música clàssica estar viva i té moltes formes d’interpretació, i una d’elles, pot ser recomponent algunes d’aquestes peces. Sempre penso que els genis també volien fer música com jo, per tant, no crec que els hi sàpiga greu que pugui tocar la seva música.
‘Laura’ tindrà més recorregut després de L’Atlàntida?
Espero que sí. Si no té més recorregut, és molt bonic pensar que és una obra única que s’ha fet per Vic, i que el públic ho rebi com un producte efímer és molt especial. Estem acostumats a consumir música en formats com Youtube o Spotify.
En quin moment decideixes estudiar i dedicar-te a la composició?
És curiós perquè en un moment de la meva pre-adolescència vaig saber que volia ser músic, però mai sense saber quin tipus volia ser perquè no em veia com un intèrpret de música clàssica que estudia 5-6 hores tancat i reprodueix, però sense fer-ho de forma creativa. El primer cop que vaig compondre ho vaig fer per obligació i no em va agradar gens. Amb 15 o 16 anys ho vaig tornar a provar sense saber, i vaig decidir que volia compondre. He set una persona que sempre ha estat molt enfocada, i quan ho vaig provar i em va agradar, vaig saber que volia fer-ho. Quan estudiava a Vic ningú sabia com es formava un compositor, ni tampoc hi havia referents.
Treballes en un altre projecte. És l’òpera resultant del premi Carme Mateu que vas obtenir l’any 2021. L’estrenes el 2024 en el Festival Castell de Peralada i que també passarà pel Liceu i el Teatro Real de Madrid. Què en pots explicar?
És un projecte molt interessant a llarg termini. Es va començar el 2021, però un projecte amb tanta gent es cou molt a poc a poc. Sembla que compondre és assentar-se i dibuixar coses en un pentagrama o tocar el piano i buscar acords, però també vol dir buscar un equip o un argument. El que estic fent molt actualment és escoltar i veure per reunir referents, idees argumentals i pensar en formació. És molt diferent que en el cas de ‘Laura’. Aquesta òpera, de moment, no té títol, però està inspirada amb ‘Don Juan no existe’.
Veus el futur a Alemanya?
El veig on pugui treballar. A Alemanya he notat que hi ha més confiança, tot i que estic molt feliç de les oportunitats que m’han sortit últimament a Catalunya o l’Estat Espanyol, i és un resultat de ser premiada. En canvi a Alemanya entenen la nova creació com a un pilar més important. Sempre vaig entrar en el cercle professional més ràpid. Aquest any també he sentit que no sabia on era perquè he viatjat molt, i el sentiment de casa s’ha canviat molt.
