Aquest diumenge es presentarà el nou espectacle de Tastet de Gospel ‘Gospelwill’. Una història de vida portada als escenaris, explicada a través de la música.
Tastet de Gospel és una coral, però també una entitat perquè té una presidenta no?
Montse Pujol: Sí, perquè és una estructura i com a estructura ha de tenir un muntatge que serveixi per gestionar tot l’agrupament de socis que són els cantaires. L’estructura està composta per un president, un tresorer, un secretari i uns vocals que ens reunim periòdicament per gestionar i tractar les temàtiques que vagin apareixent dintre l’entitat.
Com és el vostre nou espectacle ‘Gospelwill’ que estrenen aquest diumenge?
Guillem Prat: Bé, és un pas més a tot el que hem fet fins ara, si anem més enrere vam començar amb concerts tradicionals, amb cançons, harmonies… Fins al ‘Gospelbreath’, el nostre últim espectacle que vam portar a molts escenaris, però va arribar la pandèmia… Hem anat evolucionant, ja que fa setze anys que cantem.
Potser vau ser dels que vau sortir més perjudicats per la pandèmia?
G.P.: Vam tenir un cop fort, però després de la pandèmia vam dir de començar amb una cosa nova, un projecte nou. Va ser un pas més dins de la nostra formació incorporant elements de dansa, amb una ballarina que és Joana Renyé, que fins ara no havíem fet.
Com és que us vau fixar en ella?
G.P.: Bé, a través de la Núria Garcia que també balla.
M.P.: També havia cantat amb nosaltres una temporada llarga, amb el Gospelbreath, per tant ens coneix.
G.P.: Sí, i a més a més la Núria coneix a la Joana, ens la van presentar i vam anar a parar amb ella com a ballarina i com a coreògrafa.
Així doncs, en el ‘Gospelwill’ veurem coses noves.
G.P.: Sí, sempre hi ha una petita coreografia, però se centra en la ballarina, se centra en el cor, se centra en la banda. També hi ha una aparició de l’Ariadna Sarri que és una cantaire que també fa dansa. Incorporem altres coses com per exemple, una pantalla que hi va apareixent fotogrames.
Amb aquests nous elements es vol transmetre algun missatge?
G.P.: Exacte, és aquest pas més que hem fet. També hem afegit unes veus en off en determinats moments que serveix per guiar el nostre públic. Agraïm també la col·laboració al Lluís Soler.
M.P.: Serà una veu que tindrà molt de pes i serà molt profunda.
G.P.: Tot això és el que forma la creació del ‘Gospelwill’ que és un projecte d’una història de vida. Des del naixement de qualsevol persona i les etapes que pugui anar passant per la vida. En format de música, balls, fotogrames on passen la infantesa, adolescència, maduresa fins a arribar a la descoberta d’un mateix. Volem que la gent s’adoni que a través de la voluntat es pot arribar a conèixer a un mateix, volem fer pensar.
Durant un temps vau estar totalment aturats de concerts no?
M.P.: Ben bé del tot no, perquè es va anar mantenint la flama petita i, ens trobàvem en línia.
G.P.: Jo feia els assajos en línia, em posava davant de l’ordinador amb una guitarra i feia les diferents veus, però, no sentia a ningú. Per part meva era un no parar, ja que no sentia els altres. Va ser difícil, però ho vam fer per aguantar aquesta flama.
Recordeu la primera trobada presencial després de la pandèmia?
M.P.: Sí, va ser el setembre de l’any 2021. Va venir tothom que es mantenia al grup. Encara havíem d’anar amb mascareta, tot i que a contra cor perquè ens hagués agradat cantar sense barreres. I vam començar amb el nou repertori acord del qual portava en Guillem.
G.P.: Des del setembre del 2021 fins al 2022 tot va ser assajos, amb repertori nou i vam començar el ‘Gospelwill’ només assajant, ja que no hi havia concerts.
Qui hi haurà a dalt de l’escenari al ‘Gospelwill’
M.P.: En total som cinquanta persones on hi haurà cinquanta veus; una vintena de sopranos, setze contralts, nou tenors i uns sets baixos. Normalment, no som tots a cantar i assajar cada setmana perquè tothom té imprevistos.
G: El diumenge hi haurà més de quaranta persones segur.
I també hi haurà banda presencial, qui us acompanyarà?
G.P.: Sí, serà una banda de músics professionals.
M.P.: Hi haurà el bateria en Pep Solà, un baixista que és l’Enric Puigdesens, una guitarra nou molt bo que es diu Ferran Jaumira que s’ha incorporat aquest any i estem molt contents amb ell. Als teclats també hi tenim el nostre estimat Guillem Soler, que també canta molt bé.
G.P.: També hem incorporat un noi molt jove de setze anys.
M.P.: És un noi que sempre ha viscut molt la música, toca el piano, li agrada el teatre, l’espectacle. I quan ens va trobar a nosaltres es va incorporar i li va agradar tant que s’ha incorporat com a músic, es diu Lluís Rubio. També mencionar a la Bruna, que s’ha incorporat ara i que ens encanta que toca el violí i, també participa en algunes peces de l’espectacle tocant el violí.
G.P.: Tindrem set músics tocant a l’escenari. En Guillem Soler canta en Lluís també. També tenim un grup de solistes molt importants. El gòspel necessita solistes, banda i un muntatge.
El format que veurem a ‘Gospelwill’ serà com ‘Gospelbreathe’?
M.P.: No exactament, té uns matisos diferents. Ens hem vist davant la disjuntiva de canviar el vestuari per exemple.
G.P.: És un vestuari molt obert, com que en aquest espectacle juguem amb objectes que són naturals; colors de fusta, plantes, picarols.. implica també una escenografia important. Tots són colors naturals, anirem vestits així.
M.P.: L’estètica canviarà molt de ‘Gospelbreath’, és una estètica que lliga molt amb tot l’entorn.
G.P.: És un lligam per conscienciar a la gent amb el món, lligar-ho amb l’ecologia, colors de terra, naturals, i no tan brillants.
D’aquí poc sereu a Torelló no?
M.P.: Sí, el dia 14 de maig que és el dia del Mercat del Trasto, serà la cita que tindrem. Un mes abans també estarem a Calldetens el 15 d’abril.
G.P.: Farem una mica aquesta gira per els teatres més importants d’Osona.
I fora d’Osona?
M.P.: Ho estem temptejant en aquests moments però s’ha d’acabar de veure.
G.P.: També una cita rellevant serà que anirem a l’Atlàntida, el que passa és que per a la programació és complicat que entrem perquè som cantants amateurs, però la banda és professional i és complicat entrar en una programació estable.
Aquest any esteu de setzè aniversari, com va començar tot plegat, ja que fa setze anys quasi no hi havia res de gòspel a la comarca?
G.P. : Jo vaig ser un dels fundadors, me’n recordo perfectament, va sortir de l’escola de música de Taradell, una colla de pares que anàvem a recollir els nostres fills a l’escola i cada trimestre ens feien una audició. I vam dir; ostres, sempre anem a les audicions dels nostres fills i, a un dels pares se li va acudir de fer un concert pels nostres fills de l’escola de música. En aquell moment jo estava a l’orfeó vigatà dirigint i, en aquell moment em van preguntar si els podia dirigir una miqueta. Els hi vaig dir sí de seguida, en aquell moment havia fet uns cursos a l’estiu de gòspel, volia saber el que era i com que anava sentint coses me’n vaig anar a fer un curs, que em va encantar i volia fer això. I m’hi vaig posar i encara dura, havia de ser un concert, el vam fer i en vam fer més.
D’aquells pares que van fer el primer concert a part de tu qui més queda?
M.P.: En queden alguns, sí.
I d’aventures n’heu viscut moltes, recordeu quan vau anar a TV3?
M.P.: Sí, oi tant i a més és emocionant veureu perquè veus a tots els companys nostres.
G.P.: Va ser la segona edició de l’Oh Happy Day el 2014.
Us va anar bé no?
M.P.: Sí, suposo que els hi va agradar que fos més variat, era una formació gran i suposo que els hi va agradar l’estil que portàvem.
G.P.: Els hi faltava aquest tipus de cor i ens van triar, vam anar a una preselecció, els hi va agradar i ens van agafar. En total eren nou cors, on la majoria estaven fets per un concurs, nosaltres no. En tenim una experiència molt bona.
M.P.: Una de les coses que recordo quan vam a anar a la preselecció, és que el presentador ens va destacar com transmetíem.
G.P.: Sí, i a més això és una característica que sempre ens han dit als concerts, ens diuen que com que veuen que ens ho passem tan bé i transmeten tan bon rollo que s’encomana.
