Què és el Pla Nacional del Llibre de Lectura?
En aquest cas concret, primer de tot és un acord de govern i, per tant, un encàrrec del govern i un compromís del govern. Segon, es proposa que cultura i educació treballin conjuntament de debò des del principi. I com a tercer element, compta amb unes 180 persones que representen a unes vuitanta entitats dels sectors culturals i educatius, que han dedicat hores a pensar quins són els problemes i reptes amb relació a una qüestió concreta de la lectura i els llibres i més hores a fer propostes i, per tant, hi ha tota una gent que ha dedicat temps i és esforç a reflexionar, a fer propostes, doncs, és la suma de moltes coses i té molts ingredients perquè funcioni. Es va constituir pel mateix decret que impulsava el pla, es va constituir un consell nacional de la lectura, que és l’òrgan principal, i aquest consell va determinar un grup impulsor conjuntament amb la coordinació vam determinar deu grups de treballs, van acabar sent dotze, en aquests grups de treball hi vam posar entre deu i quinze persones perquè plantegessin reptes i propostes.
Aquest pla, és el que ha de servir per fomentar la lectura?
Sí, l’objectiu final és escoltar el sector i les aportacions que es puguin fer i acabar definint un document que tingui propostes concretes que abracen les diferents edats, mediadors, famílies, escoles, biblioteques i polítiques públiques i també amb una voluntat que l’acció pública provoqui que les entitats puguin col·laborar.
Té una data ja?
L’objectiu és que abans de l’estiu, tant el consell nacional com el govern hagin aprovat el document final que conté les mesures, els objectius, els pressupostos, els agents, i els indicadors d’èxit, amb una voluntat clara d’avaluar allò que ens ha compromès a fer. Aquest govern està molt compromès amb la lectura i, per tant, les accions que hem dissenyat moltes ja s’estan implementant perquè el temps passa. Hem fet molta feina, però es tracta que la màquina funcioni. Hem buscat que pugui fer accions tothom. L’objectiu màxim del pla és fomentar la lectura en català.
Com tenim els joves en la lectura, hem de posar el focus en els joves i infants?
Les últimes dades d’hàbits i consum de llibres i de lectura ens diuen que les dones i els joves són els que els últims deu anys han fet créixer la lectura. La lectura no deixa de ser una activitat vinculada amb l’escola. Quan ets adolescent deixes de fer coses que t’obliguin, quan la lectura es converteix en un element en el qual t’has d’avaluar, quan la lectura demana temps hi ha una colla d’elements que fa que costi llegir en aquestes edats. D’altra banda, són els que consumeixen més pantalles, aquesta lectura de pantalles també hem de fer que sigui millor. Llegir no és només llegir un llibre o uns continguts endreçats. Aquests adolescents necessiten que aquella lectura que fan sigui realment una lectura de comprensió i, aquí és on hem d’incidir, que llegeixin una lectura que els faci reflexionar, a decidir per ells mateixos… Amb això, les proves no són bones si mirem les competències i els resultats no són bons, per exemple cada cop més tenim menys vocabulari per enfrontar-ho. Per això és necessària la lectura en l’adolescència.
Es treballa en també en el cas en què es reenganxin amb la lectura?
No he trobat cap estudi que digui això, però en l’educació funciona molt això. Una de les claus del Pla és abordar d’ençà que naixem i, anar pujant. Per tant, l’escola per exemple li hem de demanar que la part tècnica que resol els cinc sis anys que la pugui treballar i ho pugui fer bé. Hem de començar pels petits, però també els diferents agents hi podem contribuir d’una manera o una altra, amb biblioteques, llibreries. És una responsabilitat social de tots.
Fa falta més atenció a les biblioteques escolars?
L’escola el que necessita és tenir un mecanisme pel qual es pugui relacionar amb l’oferta que va sortint, que estigui el cas de les publicacions, una porta per exemple és una biblioteca. No és una biblioteca d’una aula on hi ha un llibre, és una biblioteca que en alguns casos es reparteix en una aula o en els passadissos que alhora té accés a internet combinat amb llibres, és una biblioteca del segle XXI, perquè ara la lectura té molts formats diferents.
Aquestes biblioteques ja es poden veure a Vic o amb la que es farà a Centelles.
Sí, pensant, però que l’objectiu ha de ser fer venir ganes de tornar a repetir aquesta experiència, posant èmfasi que a cadascú li agraden gèneres diferents… S’han de trobar fórmules per aconseguir aquest gust a la lectura. Crec que és molt important el domini de la tècnica. S’ha de trobar la fórmula del plaer, la clau són els papers dels mediadors.
Tenim bons índexs de lectura en el país?
Sempre depèn de amb qui et comparis. És a dir, les últimes dades que surten és que estem en una mitjana d’un seixanta-vuit seixanta-nou per cent de persones a Catalunya que llegeixen com a mínim un llibre al trimestre. A Europa la mitjana és aquesta, ara hi ha països que estan al noranta o noranta-cinc. Per tant, l’objectiu de qualsevol en aquest govern és créixer per assemblar-nos a països que hi ha més lectors. D’això es tracta.
A causa de la pandèmia es va tornar a llegir molt. S’ha consolidat això?
Les últimes dades tornen a ser molt semblants a les del 2020, per tant sí d’alguna manera sembla que sí, que la gent torna a valorar el temps i la dedicació a una activitat com aquesta. Primer anem a les xarxes, però després tornem a anar al llibre. Estem en un moment en què la gent torna a valorar el temps. En el Pla pensem que hem de posar l’accent a la lectura com un element per dedicar-hi un cert temps, per qüestions de salut, la idea que sigui una activitat pausada en un món tan frenètic, les relacions… Pensem que per aquesta via, aquests missatges i valors poden ajudar a engrescar més gent a tornar o incorporar-se a la lectura.
En aquesta societat que estem tan hiperconnectats ens costa desconnectar, però també necessitem aquesta desconnexió. Però quan fem aquesta desconnexió trobem el gust.
És important ser capaços de poder explicar i d’anar fent aquesta defensa de la lectura perquè hi ha qui ho valora i a més a més tens totes les altres qüestions que porta la lectura.
Som un país on hi ha molts escriptors, molts llibres correm el risc que ens faltin els lectors?
També és veritat que per escriure s’hauria d’haver llegit bastant i això, no sempre va així. La primera cosa és aquesta, que qui tingui ganes d’escriure hauria de reflexionar molt sobre lectures. La segona cosa és la producció, els editors en el cas del català, hem passat que Catalunya que és una gran potència editorial on abans es llegien un de cada quatre llibres en català, ara tendim més cap al dos o una mica més. Per tant, una bona oferta en català en un país com el nostre afavoreix que hi hagi més consum. Quan parlem de molt hem de veure com es mesura. Està clar que és un mercat i una oferta genera demanda, això és positiu. Ara això ha de ser sostenible, i per això s’ha d’incidir en aconseguir més lectors i que llegeixin més. Aquest és l’objectiu i amb això ens fixem. Estaria bé que la gent s’animés a fer premis que contribueixen més a llegir que no pas a escriure, seria una gran aportació al país.
No és mala idea això de premiar la lectura.
Clar, premiar la lectura vol dir moltes coses. Podem trobar moltes fórmules. Una és aquesta que podria contribuir a la lectura i no tant a l’escriptura.
Les llibreries actuen cada cop més com un agent cultural, tenen lloc també en una planificació?
Sí, en el Pla el centre és la lectura i, però posem èmfasi en allò que són els fonaments de la lectura, però és evident que els agents de la cadena, del valor del llibre també hi tenen un paper i alhora també hi ha accions que estan més vinculades. Gràcies als llibreters el panorama canvia, es pot tenir accés a qualsevol autor del país, això enriqueix. Les llibreries també són evidentment agents.
Com vius tu el Sant Jordi?
A mi el que m’agrada és passejar, el matí normalment vaig a Barcelona, aquest any ho mantindré, i a la tarda a Vic o Torelló. És una festa que tothom està content, hi ha llibres i roses, les mirades de les parelles o les no parelles, de les famílies… Crec que és un dia per gaudir. És el Sant Jordi que no estaré gens enfeinada i estaré molt més relaxada.
