La pobresa és una de les raons principals que empenyen la gent a cercar llocs amagats per sobreviure. Sovint s’hi afegeixen altres mals, com ara els defectes físics, les malalties contagioses i les alteracions psíquiques; també hi ha altres causes de rebuig social, com la prostitució, la drogoaddicció, etc. Sempre hi ha hagut persones que han viscut lluny de la col·lectivitat i han cercat abric en cases abandonades, racons solitaris, solars, forats, coves, baumes, ponts, remolcs, cotxes, fàbriques en desús o cabanes. Aquest sector de la població no surt reflectit en la historiografia oficial i, tot i afectar un percentatge significatiu de persones, sovint costa molt de trobar informació.
La bauma de Torrents o la bauma de la Riteta
Dins la història de la bauma de Torrents, més endavant coneguda com la bauma de la Riteta, hi ha dues etapes: la primera es remunta al segle XIX, durant la Guerra del Francès; la segona, a la primera meitat del segle XX.
A començaments del segle XIX, quan l’exèrcit de Napoleó s’acostava a Folgueroles, molta gent es va amagar a la muntanya. Dues famílies emparentades, els Parés i els Lluçà de la Ricardera, també van abandonar la seva llar i es van dirigir cap al bosc, carregats amb les provisions i estris necessaris per subsistir-hi una temporada. L’indret escollit va ser la bauma de Torrents, que es troba sota una pedra immensa, dissimulada dins la vegetació de la baga. Des d’aquest punt tenien garantida la provisió d’aigua, per la proximitat de les fonts del Foquers i la Reineta.
Es conta que, en arribar a la bauma, es van adonar que no havien dut la sal. Per això, mentre la família s’hi instal·lava, els dos homes joves del grup van anar al poble a buscar-la. Quan tornaven carregats amb la sal, van ser sorpresos per uns soldats francesos que, en represàlia, els van immobilitzar amb cordes i els torturaren ficant-los sal al nas, la boca i les orelles, fins a morir ofegats. En record d’aquesta fi horrible, els seus familiars van aixecar, en el lloc on van ser assassinats, el monument conegut com la Creu del Francès.
Ara bé, aquesta bauma avui és coneguda com la bauma de la Riteta, pel nom de la dona que la va ocupar durant el segon terç del segle XX. A Folgueroles encara es troben testimonis que la recorden.
Com arribar-hi
La bauma de la Riteta es troba en un indret força amagat, a la baga de Torrents, a les envistes del poble de Tavèrnoles, i no queda pas gaire lluny del sender de petit recorregut PR-C0 quan passa a la vora del mas del Foquers.
Descripció
Quant a les mides, la bauma és relativament gran i l’altura del sostre permetia a una persona estar dreta a l’interior. No disposava de llum ni d’aigua, tampoc de comuna ni vàter. L’espai era humit i fred, sense parets fetes, només amb una mica de terra encastada pels costats, i a l’hivern hi posaven branques d’arbre per tal que el cobert quedés més arrecerat. Quan convenia, es feia foc a dins, com ho prova el fumat del sostre. Avui, l’aspecte de la bauma és descurat i brut, i la vegetació arriba fins a l’entrada. Tot i les mancances d’habitabilitat, hi va viure gent fins als anys seixanta del segle XX.
Mercè Verdaguer (82 anys) i Miquel Sala (82 anys) van conèixer la Riteta a començaments dels anys quaranta, quan tenien 5 o 6 anys –entrevista GRFO, 2018–. La Riteta era vídua o sense parella coneguda i mare de dues o tres nenes. Va viure a la bauma durant uns anys i es guanyava la vida captant. La dona també anava als masos propers, a demanar palla per dormir a la nit i a buscar aigua a la font. Anys més tard, la gent del mas de Torrents li van cedir una cabana prop del mas, on va viure en millors condicions que a la bauma.
La bauma també la va habitar altra gent. Mercè Verdaguer recorda que a començaments dels 50 treballava a la colònia tèxtil de Salou i quan, a quarts de 12 de la nit i sobretot a l’hivern, tornava cap a casa amb altres noies, pel cantó del Juclar sentien els de la bauma de la Riteta cantant i fent gatzara al voltant del foc. També va viure a la bauma molt de temps un noi alt i força eixerit que demanava almoina fent creure que era cec, tot i que la gent s’adonava que no ho era gaire. Segons Miquel Sala, durant la guerra hi va haver homes amagats a la bauma i algunes dones de Folgueroles els portaven menjar.
Altres baumes
Antigament gent sense recursos s’aixoplugava a la bauma dels Pobres, situada a la carretera de l’Esquirol a Tavertet, prop del quilòmetre 10. A Tavèrnoles, per damunt de la font del Roquet, també gent pobra s’amagava en una bauma. I el mateix al barri del Passavant de Folgueroles, a la bauma del Pellaire, dit així perquè cercava pells de conill per les cases que després venia a les pelleries. La seva dona, La Pellaire, exercia la prostitució i es diu que cobrava un xavo pel servei, una quantitat que devia ser irrisòria. Aquesta bauma va desaparèixer quan van barrinar aquell indret per treure pedra.
Un altre cas d’exclusió social va ser a sota de Sant Feliuet de Savassona, l’ocupació d’unes baumes i forats coberts per pedres que es troben a sota, on fa uns anys un jove addicte a les drogues es va refugiar en el forat que deixa obert una enorme pedra del pla de Sant Feliuet.
