L’encabritada del president Sánchez ha estat de les que fan època. Arran dels pèssims i inesperats resultats del PSOE, personalment crec que no s’ha rumiat gens ni mica l’ordre de la seva estratègia. La derrota flagrant a les eleccions del 28-M requeria madurar prou bé les decisions. No ha estat el cas. Primer, hauria calgut mirar dins de casa seva. Si més no, cercant culpables del suposat desgavell. Tot seguit, exigint responsabilitats. En aquest entrellat, el primer cap que hauria d’haver cessat era el d’un desafortunat i impresentable José Félix Tezanos. Va grinyolar de cap a peus. El poble, però, és molt savi. No es va deixar colar cap ni un dels seus gols de pissarrí per l’escaire. Queda clar que el nyap d’unes previsions ben desajustades i absurdes duia la signatura d’un autèntic hooligan. Aquest és el motiu que justifica la tria del meu títol.
Cercant un refrany adhoc que doni suport la meva tesi, em sembla que s’hi escau aquell del cadascú porta l’aigua al seu molí i deixa sec el del seu veí. És l’única cosa que es va limitar a escenificar aquest palmero de torn, com a responsable del CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques): escalfar l’oïda del seu amo i fer palesa una objectivitat nul·la. Passar pel sedàs personal una malentesa fidelitat incondicional l’inhabilita per a càrrecs de confiança i assessoria.
L’objectivitat imparcial és complicada d’assolir. T’obliga a actuar amb gran equilibri. Ja se sap, però, que aigua passada, molí no mol. Em nego, per tant, a combregar amb rodes de molí. Per contra, ésser subjectiu equival a veure les coses des de l’òptica pròpia, al recer de perspectives que ens beneficien. Aquesta mena de perfil no pretén altra cosa el perjudici d’altri.
Avançant en l’analítica, és prou evident l’objectiu final de l’avenç electoral: agafar descol·locats la majoria dels contrincants. Evidentment això demostra que no som davant d’un estadista que cerca el bé comú. Pur egocentrisme! Raó de més per a esperar/desitjar que li surti el tret per la culata. En el pecat s’hi porta la penitència. Quan els gossos borden, alguna cosa senten. Ja es veurà el proper 23 de juliol.
Mentrestant, li recomano que es qüestioni seriosament allò que ell considera com un gran encert. En aquest sentit, bo serà que llegeixi en Salvador Espriu. Sobretot, en una cita magistral de l’autor de Cementiri de Sinera on pregona: “Mai tot un poble no ha de morir per un sol home.” Ara per ara, més aviat escenifica un suïcidi polític. La crònica d’una mort anunciada. En tot cas, de vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble. Que no confongui els termes… o l’ordre invers dels factors, que sí altera el producte.
