Víctor Font (Granollers, 1972) encapçala la precandidatura “Sí al futur”, que es presentarà a les properes eleccions a la presidència del FC Barcelona previstes per l’any 2021. Cofundador i CEO de Delta Partners Group, empresa de serveis professionals centrada en els sectors de telecomunicacions, mitjans de comunicació i tecnologia, Font proposa un nou model econòmic i recuperar el cruyffisme esportiu com a receptes perquè el club pugui afrontar amb garanties l’era post-Messi.
Les eleccions a la presidència del Barça han començat a moure’s molt d’hora. Per què?
El 2010 participo en un procés electoral a la candidatura de Marc Ingla. Aleshores, em sorprèn que els projectes per governar el club es plantegessin pocs mesos abans de les eleccions. Analitzant els reptes pels propers 10 anys m’adono que és impossible articular un projecte en tres o quatre mesos. Per això ens vam posar a treballar el 2014 sense tenir clar si la feina acabaria culminant en una precandidtura o no i, finalment, el juny de 2018, vam decidir que sí, que teníem els requisits mínims per tirar endavant el projecte “Sí al futur” i concórrer a les eleccions.
Vostè per donar-se a conèixer ja ha fet trobades amb penyes. Quines sensacions rep?
Expliquem la visió que tenim de com ha de ser el Barça el 2030 per assegurar que després de Messi puguem continuar guanyant Champions mentre protegim el model de propietat tan únic que tenim.
Que vostè no hagi estat a primera línia és un avantatge o un inconvenient per fer el salt a la presidència?
No m’ho he plantejat. Si volem transformar de dalt a baix el model de gestió del club potser el fet de no haver estat gaire lligat al model històric tradicional dona l’avantatge de veure les coses amb una perspectiva fresca i nova. Per contra, des d’un punt de vista de notorietat pot ser un problema tot i que el projecte, encara que jo l’encapçali, no és meu, sinó de moltíssimes persones que, tot i que encara no hem pogut explicar qui són perquè tenen un perfil públic i altres responsabilitats, ja hi estan treballant.
D’aquella contesa electoral en què va formar part de la candidatura de Marc Ingla, què en va aprendre?
Vaig aprendre més el que no s’ha de fer que el que cal fer. A part de ser una experiència personalment molt enriquidora, em va servir per posar-me al cap encara més el que és el club: vam estar treballant la part de negoci, la part institucional… Com ja he dit, un projecte que vol fer una transformació del model de club no es pot bastir en pocs mesos. I quan parlo de projecte no ho faig només d’idees, sinó també d’equips. Per això estem identificant persones que tenen el perfil per ser directius del Barça i fem consells un cop al mes per veure quin encaix tenen i si les aportacions que cada persona creiem que ha de fer es confirmen o no, si s’hi troba a gust…
Un dels reptes al terreny de joc serà afrontar l’era post-Messi. S’hi pensa, en això?
La idea de “Sí al futur” neix arran d’una inquietud molt clara: hem de substituir la millor generació de futbolistes de la història del món del futbol amb Messi al capdavant en un moment en què la competència cada cop és més forta i en què existeixen models de propietat alternatius al nostre però que els donen avantatge des d’un punt de vista financer perquè hi ha propietaris molt rics, fins i tot ciutats estat que tenen equips en propietat. Això coincideix en un moment en què hem de fer realitat una de les inversions patrimonials més importants de la història de la institució, com és l’Espai Barça. Si ho ajuntes tot dius: “És la tempesta perfecta”. Aquí és on la meva visió és la de fer un canvi, gestionar el club d’una altra manera perquè si no el repte no el superarem amb èxit. O bé deixarem de competir i ens podem convertir en un Milan o bé tindrem el risc de perdre aquest model de propietat tan únic. Davant d’això, “Sí al futur” tira endavant.
Com s’afrontarà l’era post-Messi sense convertir-se en un Milan?
És important qui i com es prenen les decisions. Actualment, el model de club fa que la junta estigui composta per persones molt culers amb només dos requisits: cinc anys d’antiguitat i diners per avalar. Res més. Per fer front a aquests reptes que explico, necessitem tres perfils: d’una banda, gent del món de l’esport. Visualitzem un vicepresident esportiu que vingui del món del futbol i tingui capacitat per ajudar a prendre les decisions estratègiques de més pes. D’altra banda, gent de l’empresa, però no de qualsevol sector. Tradicionalment aquests perfils han estat del món de la construcció, de l’alimentació… Creiem que els perfils empresarials han de ser dels sectors d’activitat rellevants pel Barça: l’audiovisual, el de la tecnologia o el de l’e-comerce per obtenir més recursos dels que generem. I, finalment, un tercer perfil, que és l’institucional, d’acord amb el pes de la institució al país i al món. Amb aquests tres perfils cal un canvi addicional: que la junta se centri únicament i exclusiva a grans decisions de club. El model actual fa que els directius se sentin legitimats per intervenir en el dia a dia. Això limita la qualitat dels equips executius. Si tens directius que diuen cada dia què s’ha de fer els millors professionals no vindran.
Vostè parla de recuperar la millor generació de futbolistes de la història. Xavi Hernández és proper a la seva precandidatura?
Xavi ha de formar part d’un projecte com el que estem impulsant i altres talents del barcelonisme, també. En el futbol tenim una gran sort i és que som hereus del cruyffisme. Per reforçar aquesta idea hem de fer que els que més en saben agafin totes les responsabilitats: des de la vicepresidència esportiva fins a l’últim lloc d’entrenador del futbol base. No només hem de parlar de noms, sinó que hem de fer una valoració de qui és capaç de fer què per tenir clar quines responsabilitats assumeix cadascú. És aquí on hem de crear les condicions perquè gent com Xavi Hernández, Carles Puyol, Pep Guardiola, Albert Benaiges o Joan Vilà, persones molt coneixedors d’aquest estil i que ara no treballen al club o treballen per la competència, siguin els que prenguin les decisions més importants a l’àrea del futbol. Si això és així fins i tot quan Messi no hi sigui la capacitat de continuar competint i continuar fent bon futbol serà optimitzada.
“Cal reforçar el caràcter multiesportiu de la institució”
Quin paper ha de tenir la Masia? Pugen generacions prou bones per jugar al primer equip?
Perquè el primer equip es nodreixi de talent de casa complementat per estrelles que vinguin de fora cal que qui prengui les decisions cregui en aquesta idea. Darrerament, hem tingut entrenadors que tenen contractes de curt termini i el que volen és optimitzar legítimament els resultats a curt termini, motiu pel qual l’assumpció de segons quins riscos, perquè apostar per segons quin talent és assumir un risc, per a ells no és una prioritat. Si no mirem a curt, sinó a mitjà i llarg termini el talent que tenim a casa tindrà més opció de jugar al primer equip.
Parlem de les seccions. Com s’han d’enfocar? Està a favor del que s’ha fet aquest any amb el bàsquet de fitxar a cop de talonari.
Cal reforçar el caràcter multiesportiu de la institució. Volem més seccions i no menys seccions. I que es pugui competir pels majors títols en cadascuna de les àrees. No només és un tema de talonari, sinó d’idea. El que diem pel futbol, també ho hem d’aplicar al bàsquet, a l’handbol, a l’hoquei… Volem les millors persones per executar aquesta idea i fer-ho de forma molt consistent. Ara bé, segur que necessitarem recursos financers per competir. Per això cal fer aquesta transformació del model de generació d’ingressos. El model actual està molt optimitzat. Som els que més facturem a nivell mundial, però també els que més gastem i per això es va haver de fer una operació comptable just abans de tancar la temporada per generar 14 milions de beneficis tot i facturar-ne gairebé 1.000. Per tant, o ho transformem o no podrem escometre un projecte molt ambiciós de seccions. De la mateixa manera que s’ha estat ambiciós amb el futbol femení, això ho hem d’ampliar a totes les seccions.
Li agrada com està pensat l’Espai Barça amb el Palau Blaugrana i el Camp Nou remodelats l’any 2024?
Tenim un problema: el que era una necessitat el 2014 ara és una urgència. Vaig votar al referèndum i vaig votar sí. Havia d’estar acabat el 2021 i el més calent és a l’aigüera. Sí que s’ha fet el camp Johan Cruyff i l’enderroc del Mini, però és la xocolata del lloro. Cal afrontar la remodelació del Palau i l’Estadi. Des que es va votar han canviat les condicions. El projecte arquitectònic és un altre. Els arquitectes catalans que van associar-se amb el despatx japonès van retirar-se i s’hi va posar un altre arquitecte que va perdre el concurs. El pressupost ha canviat. Com a mínim hem de sumar-hi 85 milions més i creiem que se n’anirà més enllà dels 700. El model de finançament de 200 milions a través els naming rights, 200 amb increment de deute, 200 a través de generació d’ingressos addicionals… ara és diferent. Per això hem demanat a la junta que en comptes d’aprovar l’Espai Barça a través d’una assemblea hauríem de fer un referèndum. Podem fer ús del vot electrònic per fer-ho molt fàcil.
L’estadi caldrà que tingui un patrocinador sí o sí. Han pensat en algun model d’empresa que encaixi amb els valors del club?
És un projecte que l’equip executiu del club fa temps que treballa i s’ha fet públic el nom d’una empresa que seria un gran soci, Grifols, però desconeixem quines altres opcions hi ha. Posar cognom al Camp Nou és sensible i cal tenir present l’impacte simbòlic, de valors i de projecció d’imatge.
A les graderies de l’Estadi cada vegada hi ha més turistes. A un sector de gent li incomoda.
És el que passa amb aquest model econòmic, que s’intenta, i és necessari treure recursos de sota les pedres per quadrar el compte de resultats. Al tema del seient lliure li donem una volta i en comptes d’incentivar que el soci alliberi el seient proposem que l’incentiu sigui per anar a l’estadi, que qui hi vagi més pagui menys.
És optimista de cara a aquesta temporada? Com veu l’equip?
Soc molt optimista perquè aquesta generació té un gen competitiu extraordinari. Amb Messi, Piqué, Busquets, Alba i nous fitxatges com De Jong tirant del carro podrem competir pels títols nacionals. A la Champions necessites una mica més. La Champions només l’hem guanyat quan hem set molt fidels a una idea. I a vegades també cal un punt de sort. El Madrid en va guanyar tres de seguides sense ser el millor d’Europa; nosaltres també podem fer-ho.
Quan hi ha dubtes es mira a la banqueta. Com valora la tasca de Valverde?
És una persona treballadora, honesta i molt vàlida. En el nostre projecte esportiu la decisió de qui hauria de ser l’entrenador jo no la prendré. No vinc del món del futbol. Pel que veig i el que la gent que sap de futbol explica hi ha entrenadors que podrien ajudar-nos a ser més fidels a la idea de joc i treballem amb alternatives a gent com Valverde.
