Després de 5 anys de silenci, A reviure són deu concerts que tornaran a crear la connexió i complicitat que sempre hi ha hagut entre els músics i els seus seguidors més fidels. Per això, han preparat un repertori amb els hits de la seva carrera.
Trenta anys de Gossos.
Natxo Tarrés: Sí, gairebé en farem trenta-u. Passa molt de pressa. A celebrar la vida.
Per què heu decidit tornar?
N.T.: Quan vam marxar vam acabar dient a reveure en el sentit que deixàvem la porta oberta per poder tornar a dir alguna cosa. Ara tornem per dir a reviure. Ara més que intentar seguir una nova etapa com les que anàvem fent que d’alguna manera era disc rere disc ara teníem clar que tornar creant un nou disc, una nova gira no ens hi vèiem. Amb diferents xerrades que vam anar tenint aquests anys recordem el servei que tenien algunes cançons, diverses persones es van posar en contacte amb nosaltres i que ens deien que necessitaven les cançons de ‘Gossos’ i vam dir de trobar-nos per reviure aquestes cançons per fer valdre el llegat que teníem i regalar-ho en un format especial pels nostres seguidors.
De seguidors en teniu bastants, es pot veure en les entrades dels concerts anunciats com per exemple Vic…
Santi Serratosa: En aquesta gira hem buscat deu llocs que per a nosaltres són emblemàtics, que tenen alguna relació amb nosaltres especial i que s’ha anat cultivant durant aquests anys. Vic evidentment no podia faltar i quan vam veure la reacció vam pensar que encara hi eren. També heu d’entendre que quan un grup està com nosaltres, uns anys desapareguts on la vida va passant.
Les cançons però es queden.
N.T.: Era aquest el repte de veure si érem capaços de només fer aquests deu concerts, alguna localitat repetirem, però tenim clar que el missatge és que no tornem per a seguir sinó per a fer això. Tampoc volem tancar la porta a desaparèixer, però no tenim l’energia que cal.
Però potser un cop haureu trepitjat l’escenari us torna l’energia.
N.T.: No ho sé, jo crec que no.
S.S.: També ha canviat tant les circumstàncies actuals de la música que has de programar amb molt temps. Nosaltres ja en l’àmbit vital necessitàvem això, fer això sense trencar la nostra vida tant familiar com professional, això ho volíem cuidar molt. Pensar ara en un 2025 o 2026 s’hauria de programar amb molta antelació, per aquests motius i també per com culturalment s’està movent el món de la música. Per això, dèiem que el 2025 no hi serem i crec que serà així.
N.T.: Sobretot també és anar trobant el nostre lloc. Segurament el nostre lloc no és el que era fa vint-i-cinc anys. Ara t’adones que sostenir un projecte així moltes vegades necessites a deu o onze persones. Això no vol dir que la vida ens permeti buscar altres canals, altres maneres de fer coses…
Vau fer un concert improvisat a peu de carrer per anunciar aquesta gira. Va ser al mateix lloc on fa tres dècades vau començar a tocar?
N.T.: Sí, d’alguna manera en aquest lloc fa uns trenta anys vam descobrir que érem un grup. ‘Gossos’ vam néixer d’una manera molt espontània a Manresa, érem reciclats d’altres grups i projectes i de cop i volta vam agafar l’afició d’anar tocant al carrer perquè allò que fèiem era el millor lloc per fer-ho, però no érem un grup, érem una colla d’amics que teníem alguna cançó. I un dia que hi havia el Mercat de Música Viva de Vic i vam decidir passar per allà i fer una mica el mateix que fèiem, Vic ens va apadrinar a través del Mercat de Música Viva.
Quin millor lloc per anunciar-ho que al lloc on tot va començar no?
N.T.: Total, a més a més hi ha aquest sentiment de grup de comarques de què realment la nostra gent, el nostre públic està a les comarques.
No us va passar pel cap anar a Barcelona?
N.T.: S’hi ha d’anar perquè és la capital, però no sentim aquesta cosa. A la gira hi acabarem anant, farem un concert el 25 d’abril perquè s’hi ha d’anar, però el nostre gruix és a les comarques.
Quan decidiu que torneu?
N.T.: Jo crec que el Nadal de l’any 2022 és quan decidim arrencar el tema. Planificar el tema de dir-ho a Vic va ser molt fàcil, era oportú. Per a nosaltres després de tant temps tornar a tocar el carrer va ser com tronar a viure aquells moments. Dijous tenim el primer concert. I omplir l’Atlàntida és un autèntic regal.
Hi haurà els èxits de tota la vida?
S.S.: Hi ha novetats en el tractament d’algunes cançons perquè crec que com a músic també necessitàvem aquest incentiu de jugar amb les cançons. Volíem aquest incentiu de tocar i tenir la sensació de novetat. Per a nosaltres era molt important respectar el llegat i sobretot respectar-ho de cara el públic. Que vinguessin a escoltar el que han viscut sempre, el que ens han compartit sempre en l’àmbit personal no només quan toquem. Hem volgut respectar això perquè és el moment de tenir aquesta interacció,
La nostàlgia és un sentiment bonic
N.T.: Som molt conscients que moltes colles d’amics o amigues que potser fa anys que no es veuen i que decidiran venir el concert per reviure les trobades que feien. Estem aprenent a viure aquestes etapes i quina millor manera que fer-ho amb el nostre llegat. Després de tant de temps el que queda és això. Per exemple el ‘Corren’ és molt possible que d’aquí a un temps algú sàpiga la cançó, però no de quin grup és. Per això hem volgut donar un plus a les cançons, fer alguna cosa diferent però sense perdre l’essència. Hi ha cançons de fa trenta anys que no són fàcils de fer ara si no tenen un context, fins i tot frases de cançons.
Per tant, la gent veurà un concert cuidat escenogràficament?
S.S.: És que no ens vèiem amb l’energia per crear música nova, però el que no podem obviar és el sentit de l’estètica o de l’espectacle com a grup. Som un grup que sempre ho hem cuidat molt i com que no podíem dir res nou pel que fa a cançons sí que volíem embolicar-ho bé.
N.T.: Fer-ho amb afecte. Muntar una gira com aquesta requereix molt temps, dedicació, professionals, sense això no pots fer el que volem portar.
Us ha costat repescar alguna cançó?
N: Per sort les neurones tenen una memòria. El cos té una certa memòria. Hem fet gimnàs això.
S: Necessitàvem fer bicicleta. Ho hem fet bé amb temps. Era important cuidar el procés i que tothom estigués còmode. Algunes han costat més, però ens sortien molt fàcilment les cançons.
Hi haurà alguna cançó amagada?
N.T.: Curiosament, una de les cançons més escoltades a Spotify, no l’hem fet pràcticament mai en directe. És una cançó que va anar molt relacionada a una sèrie televisiva. Ara hem trobat el moment per fer-la. Aquí et poses molt al paper de quan vas a veure algun artista que t’agrada.
S: Aquesta sensació l’hem tingut en diverses cançons també, que quan les toques et remou alguna cosa per dins.
Serà un bolo llarg?
N.T.: Sí, les dues hores les farem i potser alguna cosa més. És molt complicat haver de dir que no algunes peces.
S: Imagina cinc persones debatent sobre això, més el nostre entorn.
Tu Santi vas entrar al 2002 no?
S.S.: Encara em tracten com el nou.
N.T.: El seu paper ha estat clau en la nostra història, aire fresc. Vam passar de ser un quadrat a un pentàgon. Va ser un moment clau.
Després de l’últim concert, que serà a la tardor, ja s’acabarà la gira ‘A reviure’?
N.T.: Sí, hem tingut altres opcions de fer-ho a altres llocs i vam ser puristes en el sentit de no enganyar a ningú. També hi ha al tema de com planteges la gira per a gent gran com nosaltres.
I després?
N.T.: Hem decidit no tancar la porta del tot, però és l’únic que podem arribar a dir. Plegar pel que fa a aquest tipus de format, gira és bastant probable però qui sap. Potser ens trobem per fer música per una pel·lícula o d’aquí a uns anys una proposta. No volem explicar una cosa que no serà.
Heu fet cançons tots, no em crec que no hàgiu fet cap cançó des del 2016. Hi ha alguna cosa al calaix?
N.T.: Hi ha coses. Jo estic preparant un projecte amb el Roger, està cuinat, però ara estem pel que estem. És una mica aquesta inquietud de no deixar de fer coses que t’agraden. Una altra cosa és com les portes al món, ara estem en un moment de transformació.
