Podria semblar-ho però no és un llibre de ficció. Tres dones és el recull de vuit anys de recerca de la periodista Lisa Taddeo per explicar la història del desig sexual de tres dones. Es tracta de la Maggie, una noia de Dakota del Nord que va tenir, essent menor, una relació amb un professor casat de l’institut; de la Lisa, una mestressa de casa d’Indiana a qui de jove van violar tres nois i que recupera el desig amb un antic amor; i de la Sloane, propietària d’un restaurant a Rhode Island on el seu marit és el xef i amb el qual practica trios. Totes tres han estat jutjades en algun moment moralment i això, probablement, les ajuda a explicar-ho.
Aquest recull ben real de les seves experiències traslladen al lector una mirada de dona que és poc explicada en les històries de ficció sobretot quan es tracta del desig sexual. Taddeo explica, no jutja. I tot i que mentre es llegeix costa evitar “jutjar” cal llegir aquest llibre com una seqüència de fets, sentiments i experiències de tres persones que intenten, com tothom, viure la vida amb el que consideren que els fa feliç. Ara bé, com en tot, el desig i l’enamorament no són sinònims de felicitat plena. I sovint són el motiu de la presa de males decisions.
A Tres dones la Maggie queda molt afectada per aquest enamorament que ella creu que és recíproc del professor fins que al cap d’uns anys s’adona que el que fa ell és aprofitar-se’n sota la cuirassa d’un encantador de serps. Ha de passar per una denúncia, un judici i passar un dol que l’afecta en les seves presents i futures altres relacions sentimentals. La Lisa vol apagar el foc, vol que la toquin, sent aquest desig més que qualsevol altra cosa i no ho té a casa. El com o de quina manera una violació grupal quan era menor i inexperta afecten aquest desig queda a l’aire així com el dret que té a fer-ho (tòpic que apareix quan ho explica a un grup de dones on busca la justificació perquè sap que no és el que s’espera d’ella). Per l’Sloane sembla tot fàcil. Prové d’una classe social més alta que les altres on els homes dominen. No sembla, d’entrada, que això l’afecti. Ella és la forta, la que fa trios sexuals amb el seu marit per voluntat. Però, segur? Per voluntat pròpia? El vol complaure i aquest és un camí. Taddeo tria tres dones que venen d’entorns molt diversos i amb famílies també diferents que no s’assemblen entre elles i n’explica les seves històries perquè “totes les històries poden ser explicades, totes poden ser importants”, per fer-ho igualitari. El llibre és contundent perquè hi ha passatges terribles, però també n’hi ha d’emocionants. I sobretot s’hi nota el treball d’investigació de Taddeo no només parlant i reparlant amb elles, sinó amb el seu entorn, buscant documents o revisant xarxes socials, un element integrat del tot a la vida de totes tres. Un gran exemple de periodisme literari pel qual hi ha d’haver ganes de llegir.
