L’edifici del terror
Arriba als cinemes la pel·lícula inaugural del 55è Festival de Cinema de Sitges, “Venus” de Jaume Balagueró. El cineasta lleidatà és un referent ineludible del cinema de terror i convertit en una mena de cineasta oficial del Festival de Sitges, ja que és la tercera vegada que l’obre, després de “Darkness” (2002) i “REC 4” (2014) -. Balagueró, creador de la saga “REC” al costat de Paco Plaza, està estretament lligat al festival català perquè també ha participat en la seva secció oficial amb la majoria de títols, com el mateix “REC” (2007) o “Mientras duermes” (2011).
“Venus” és el segon projecte de The Fear Collection – productora de Sony Pictures associada amb Amazon Prime Video – després de “Veneciafrenia” d’Álex de la Iglesia, un dels caps d’aquesta productora de cinema de terror. “Venus”, una història de terror coescrita amb Fernando Navarro, s’inspira en l’univers de l’horror còsmic i els malsons aterridors de Lovecraft. Un film que comença, però, com un thriller amb una ballarina d’un club nocturn, Lucia (Ester Expósito), que roba una bossa de pastilles de la feina, un botí de drogues. Perseguida pel servei de seguretat del local, Lucía busca refugi per amagar-se en un edifici on viu la seva germana, Rocío (Ángela Cremonte), amb una filla petita, Alba (Inés Fernández).
Balagueró combina el thriller amb el terror quan el film passa a ambientar-se en aquest malèfic i imponent edifici de la perifèria madrilenya, el qual dona títol al film, “Venus”. I com en els films policíacs d’Alfred Hitchcock, el paquet de drogues esdevé una espècie de macguffin, un objecte secundari i irrellevant quan el film s’endinsa en el terror. Un immoble d’atmosfera tenebrosa i asfixiant, amb unes inquilines diabòliques, autèntiques bruixes, una espècie de matriarcat que mou els fils ocults del bloc de pisos, invocadores també d’un monstre femení.
Són ressons que reverberen de l’edifici Dakota, protagonista d’excepció, cau de la maldat a “La semilla del diablo” (1968 de Roman Polanski). Un film que ens deixa un repartiment quasi exclusivament femení, liderat principalment per l’actriu Ester Expósito, l’heroïna guerrera, dama dels esgarips, que aquí protagonitza el seu primer paper com a actriu principal en cinema. Un film tètric i sòrdid, grans troballes del cineasta Balagueró, que aposta també pel terror més sanguinolent, el gore, i que ens durà d’alguna manera al naixement d’una imprevista Venus enmig d’un bany de sang. Balagueró recupera el pols i es reconcilia amb el terror després del discret thriller “Way Down” (2021).