• Compartir

‘Ventajas de viajar en tren’, caixes xineses

Joan Millaret Valls
28 de novembre de 2019

Celebrem l’estrena de la brillant i sorprenent òpera prima del donostiarra Aritz Moreno Ventajas de viajar en tren, construïda sobre el solapament d’històries d’arrel esquizofrènica. Cal constatar que gran part dels mèrits d’aquest film són deguts a l’enrevessada i original matèria primera literària de l’escriptor Antonio Orejudo, encara que cal posar en valor el tractament del guió de Javier Gullón pel corresponent transvasament cinematogràfic. Es tracta d’una meravellosa peça excèntrica i transgressora que arriba dotada d’un profund sentit destructiu i provocador, travessada pel sarcasme, el cinisme o la crueltat.

Tot comença en un viatge amb tren quan Helga Pato (Pilar Castro) és interpel·lada per un psiquiatre, Ángel Sanagustín (Ernesto Alteiro), metge del centre on ella acaba d’ingressar el seu marit. Sanagustín té una carpeta d’històries de diversos pacients amb trastorns mentals i comença a relatar una primera i esbojarrada història sobre un militar destinat a Kosovo que, en realitat, treballa d’escombriaire, Martin Urales de Úbeda, un personatge paranoic que compta amb una ben difícil i arriscada interpretació de Luis Tosar.

El film conté una trama delirant amb múltiples històries que es bifurquen formant un relat complex, en un format de caixes xineses, que ens endinsa en un laberint narratiu. Un relat en abisme que funciona amb les cartes de la lògica de l’absurd i l’increïble que fa que ens trobem que es perd el seu sentit i deixa la sensació permanent que res del que veiem és el que sembla. Tenim un reguitzell de personatges escindits, desdoblats, benzina necessària per un relat delirant, i que possibiliten un extraordinari treball interpretatiu d’actors com Pilar Castro o Ernesto Alterio. I enmig d’un repartiment coral també cal valorar un inusualment esplèndid Quim Gutiérrez, a part de la magnífica Macarena García.

  • Compartir