Maria Teresa Rozas, de 77 anys i veïna de la Garriga, va conviure durant tres dècades amb dues eugues, la Canela i l’Estela, mare i filla. Les tenia a casa seva, on sempre hi ha hagut bestiar, i afirma que hi va establir una relació especial. La mare va morir el 2010, i la filla, el 2018.
Van ser dos cops molt durs per a Rozas. Per preservar-ne la memòria, però també per explicar el seu dia a dia al seu costat, va escriure el llibre Història de dues eugues. Una vida al costat dels animals. L’obra és una autoedició i va sortir publicada el mes de gener, coincidint amb la festivitat de Sant Antoni Abat.
“Me les vaig estimar molt a totes dues, però va ser amb l’Estela amb qui em vaig sentir més unida. Des que va néixer la vaig cuidar molt. Li parlava, i semblava que ella entengués tot allò que jo li deia. Sortíem sovint a cavalcar, i durant tots aquells anys no em va tirar mai a terra. Sempre que sortíem, jo anava xerrant amb ella tot fent camí pel camp o per la muntanya”, recorda Rozas, que encara s’emociona quan parla de l’Estela.
“Teníem una relació molt bonica i molt especial, i quan va morir em vaig posar molt trista. Vaig plorar tant, que vaig decidir que l’havia de tenir per sempre més amb mi. I una manera de tenir-la present ha estat justament escriure aquest llibre”, explica l’autora.
L’obra és una crònica dels 30 anys que ella i el seu marit, Blai Encinas, van conviure amb la Canela i l’Estela. Al llarg de 68 pàgines que es complementen amb una vintena de fotografies, Rozas narra les vivències de 30 anys de bones estones, però també els moments més difícils, com les morts dels dos animals.
“Abans de morir, l’Estela es va posar molt malalta. La vàrem portar a una clínica veterinària perquè en tinguessin cura. Un dia li vaig portar aigua de Lourdes, però no se la va voler beure. Li vaig fregar l’aigua per la boca, i l’endemà ja s’havia posat bona. Fins i tot me la vaig trobar dreta. Va ser un miracle”, recorda.
“La Canela la va portar a casa el meu marit. L’havia comprat en un poble del Gironès, perquè li havia cridat l’atenció el color canyella del seu pelatge. Al principi la vàrem tenir en una casa de pagès a Cànoves, fins que li vam haver adequat una quadra perquè s’hi pogués estar. Abans de tenir l’euga, havíem tingut cinc cavalls”, explica Rozas, que va començar a escriure el llibre ara fa dos anys i el va tenir enllestit a finals de l’any passat. El volum es pot trobar a les llibreries de la Garriga.
