A ‘Els colors de l’incend’i ens trobem amb la història d’una ben organitzada venjança en un moment convuls de la història. És l’any 1927, al febrer, quan el tot París assisteix al funeral de Marcel Péricourt, fundador d’un imperi financer que hereta la seva filla Madeleine. Quan comença el llibre, tot fa pensar que la Madeleine serà la víctima perfecta per alguns voltors que no la veuen capaç ni digna de tenir aquest imperi i opten per enganyar-la. I continues llegint i penses que la pobra Madeleine estarà en un forat profund del qual no sortirà, però cal continuar llegint i llavors comença una història molt més interessant: una resposta planificada que ningú veu venir posa al seu lloc aquells que han fet tot el possible per veure-la enfonsada. I no ho té fàcil. El fill de Madeleine, Paul queda en una cadira de rodes després d’un accident i li caldrà, també, sortir del forat. Primer tot baixa, després tot puja.
Pierrer Lemaitre té la gran virtut de situar aquests personatges i la història en una època concreta: aquella en què s’albiren canvis polítics que abocaran a la Segona Guerra Mundial a la veïna Alemanya. És la mateixa en la que va situar Ens veurem allà dalt, la novel·la guanyadora del Premi Goncourt de l’any 2013 i que el va donar a conèixer internacionalment. Els colors de l’incendi ve a ser una continuïtat d’Ens veurem allà dalt i fins i tot hi recupera alguns dels personatges de l’anterior, que va ambientar en la gran guerra. D’aquesta manera, aquest autor, amb àmplia experiència anterior en novel·la negra i políciaca, ens endinsa en la història europea del segle XX sempre des de la condemna moral contra la guerra.
Llegir aquest llibre porta immediatament a pensar: “Mira, com el que passa ara!”. I sí, el mateix autor ho ha dit en entrevistes: “Qualsevol període històric té similituds amb l’actual.” I és que al moment que està situada la novel·la hi ha atur, hi ha desesperació social, hi ha corrupció política i, sí, també, evasió fiscal i falsos rumors (el que ara en diem fake news). I tot plegat són aspectes que la Madeleine fa servir a favor seu sense immutar-se. L’ànsia de venjança passa per sobre de la seva bondat, que la té. També la tenen alguns dels personatges que l’envolten, el seu fill entre ells. Perquè d’alguna manera, Lemaitre vol explicar que es pot ser molt bo i molt dolent, depenent de les circumstàncies. I tot plegat, Lemaitre ho explica interpel·lant el lector i amb un llenguatge proper. L’autor ja treballa en la tercera part d’aquesta trilogia, que tractarà el període de la Segona Guerra Mundial.
