LA SACERDOTESSA DE MESOPOTÀMIA
Autor: Josep Antoni Fluixà
Il·lustradora: Mar Silvestre
Editorial: Bromera
Col·lecció: “Àmbits”, 4
Lloc i any d’edició: Alzira, 2022
Nombre de pàg.: 125
A les nombroses col·leccions per a infants i joves de l’Editorial Bromera, se n’hi ha afegit una de novel·la històrica, “Àmbits”, amb una clara finalitat didàctica, ja que cada volum també inclou un extens apartat dedicat a contextualitzar els fets: geografia, història, societat, cultura… Per ara se n’hi han publicat quatre, escrites per noms reconeguts de la LIJ valenciana: Jesús Cortés, Pasqual Alapont, Teresa Broseta i Josep Antoni Fluixà, que hi signa la darrera, La sacerdotessa de Mesopotàmia. Es tracta d’una novel·la d’aventures amb els ingredients típics del gènere: exotisme, heroisme, intrigues, perills, una mica d’amor i fins i tot les casualitats solucionadores que fan avançar l’obra. I, és clar, la barreja d’esdeveniments i de personatges històrics amb altres de ficticis. La protagonitza la princesa Ixtar, filla del rei accadi Sargon, instruïda pel savi Zamug i destinada a ser la gran sacerdotessa d’Ur, amb el nom d’Enheduanna (pàg. 74) i que, com ens informa Kiko Martín Alcaide a l’apèndix, va existir i va ser la primera escriptora a signar una obra literària, un himne a la deessa Inanna (pàg. 99). El nomenament de la princesa no va ser acceptat per tothom i l’intendent Balih, temorós de perdre poder, en conxorxa amb el general Ekuzaquir i un grup de sumeris de la ciutat d’Uruk que no acceptaven la derrota i els acords signats, van segrestar Zamug per atraure la princesa i poder-la matar. Comença l’aventura i tot hauria fracassat si, per casualitat, el jove soldat Ubar, que retornava a casa un cop signada la pau, no hi hagués intervingut i salvat Ixtar d’una emboscada. A partir d’aquí, ja plegats, rescataran Zamug, s’enamoraran i la princesa podrà ser consagrada sacerdotessa. De la relació dels joves, no en sabem res més, perquè, com diu el narrador omniscient i possiblement pensant, per part de Fluixà, en una continuació de la novel·la: “Segurament, els dos joves van continuar veient-se, però eixa és, sens dubte, una altra història” (pàg. 75).
Complementen la novel·la, a més de l’apèndix esmentat, dues pàgines de còmic titulades “Un viatge al passat” i un conjunt d’il·lustracions molt documentades i encertades de Mar Silvestre. L’edició, amb tapa dura, guardes… és magnífica. Només ens hi ha fet estrany, en una obra tan acurada, que els tractaments protocol·laris siguin una barreja poc clara entre el tu, el vós i el vostè (pàg. 19 i 38).
