“Com podem apropar-nos a la mort des de les arts?”. Aquesta pregunta, en paraules de Rosa Sanjuan, és la que es van plantejar els tres comissaris de “Mortals (Preludi)”, l’exposició que des de dissabte passat es pot veure a l’ACVic, Centre d’Arts Contemporànies. La resposta es pot veure a la sala: des de diverses mirades, inclosa la infantil, s’aborden temes com la vellesa, la pèrdua o la mort, tabús que la societat moderna tendeix a amagar. A més de Sanjuan, gestora cultural al centre d’art La Panera de Lleida, hi han intervingut com a comissaris l’artista Albert Potrony i la gerent d’ACVic, Maite Palomo.
Les mirades poden ser la del mateix Albert Potrony, creador català amb tres dècades de residència a Londres, de qui trobem Flors, un vídeo durant el procés de l’Alzheimer de la seva mare, agreujat durant la pandèmia i simbolitzat en la imatge de les seves mans. D’ell també són, entre d’altres, les fotografies de la sèrie Picnic, fetes en un cementiri de Londres davant del quals passava cada dia i veia que la gent hi dinava amb la carmanyola, amb tota naturalitat. També seves són altres peces com Tránsitos, de Susana Casares, amb la vellesa vista des de la perspectiva de cuidadores que viuen lluny del seu país. La mirada de Rosa Amorós amb els cranis com a element simbòlic de la mort. O la d’Adriana Wallis, que es fixa en objectes que es venen a eBay amb l’etiqueta rare et magnifique… perquè deixar un objecte és també una pèrdua. Però una de les que sorprèn més, sens dubte, és Morir i Jugar, una creació que s’ha dut a terme amb la col·laboració de l’escola Vic Centre, en què són protagonistes alguns dels seus alumnes. “Hi vàrem anar a principi de curs a proposar el projecte, pensàvem que potser ens dirien que no i vàrem trobar uns professors oberts des del primer moment”, diu Palomo. Perquè sí, els infants demostren que poden parlar de la pèrdua des de moltes perspectives, des de la d’un objecte estimat fins a la d’un familiar. I van ser capaços també de convertir el cementiri de Vic –des del respecte– en un lloc on també s’hi pot jugar. “Tenim una vida finita i està bé que comencem a tenir eines, perquè en qualsevol moment viurem un procés de dol.”
El procés per a la creació de “Mortals (Preludi)” va arrencar abans de la pandèmia, pensant a treballar amb residències de gent gran. Però la covid va alterar els plans, tràgicament. Es van activar altres camins, en moments que la mort era a l’ordre del dia: es veia a cada noticiari i, paradoxalment, no es podien fer els rituals que l’acompanyen. Els comissaris van escoltar grups de treball amplis, on hi havia professionals del món sanitari o social i també altres que no ho eren, ni tan sols eren artistes. “La mateixa importància tenia el relat d’uns que dels altres.” Potrony va traduir en exposició el que havia donat de si aquest procés. I el resultat es pot visitar fins a final de gener.
