Més enllà de tastar la seva cuina tradicional catalana, els comensals del restaurant Can Baumes, de Tavertet, tenen un altre motiu per entaular-s’hi: visitar l’exposició de bumerangs que hi ha instal·lada en una sala del primer pis i descobrir l’afició d’un dels millors llançadors de tot l’Estat.
L’agost passat, a través del projecte Repoblem, Francesc Vilajosana i Nadine Reguant –que fins llavors portaven el bar municipal de Marganell (el Bages)– es van animar a reobrir Can Baumes, que portava un temps tancat. Ara, Vilajosana (Súria, 1978) també ha aprofitat per traslladar-hi la seva passió pels bumerangs, a través d’una exposició d’allò més singular. Vilajosana va descobrir aquest món amb 12 anys “per casualitat”, després de tocar-li un estri d’aquests en una fira. Aquell bumerang li va durar quatre dies, però ja havia inoculat l’interès per una especialitat que, per ell, té un triple atractiu: “És un art, un esport i una ciència”. Mentre els seus companys d’escola jugaven a futbol, ell buscava espais oberts per Súria –tasca no sempre fàcil– per fer volar els seus bumerangs, que aviat va començar a construir ell mateix. “Els companys em deien el boig del bumerang”, somriu.
Amb 17 o 18 anys, internet li obre noves portes i contacta amb altres llançadors i constructors experimentats. L’any 1997 el conviden a participar al campionat francès de l’especialitat i descobreix un nou vessant d’aquest joc: la competició. L’any 2001, amb una trentena d’aficionats de tot l’Estat creen l’Asociación Española de Bumerán Deportivo –esport molt més arrelat en altres països europeus com França, Alemanya o Anglaterra–. Avui en el seu palmarès ja hi ha cinc campionats estatals, l’últim fa dos anys –l’any passat estava lesionat i no hi va poder participar–, a més d’un parell de rècords significatius: un d’europeu, el del màxim temps a l’aire (amb 2 minuts i 59 segons), i un Guinness compartit amb l’Associació Britànica de Boomerangs, pel bumerang més gran mai llançat (feia 2,71 metres de punta a punta).
Durant aquests anys ha continuat construint els seus aparells. Calcula que ja n’ha fet un miler, amb tota mena de materials, des de fusta fins a fibres de carboni i vidre, policarbonat, baquelita o materials de reciclatge, sempre dissenyats aerodinàmicament “per tornar a la mà del llançador”. Part d’aquests bumerangs, més altres que li han anat regalant, els exposa ara al pis superior del restaurant Can Baumes. També ho acompanya d’una breu explicació de la història, les singularitats o les modalitats de competició. La seva intenció és anar fent créixer la mostra. I el seu somni, que acabi prenent forma de museu: “Seria el primer i únic de tot Europa”, deixa anar. Paral·lelament, també imparteix tallers per ensenyar-ne a construir i a llançar.
Si aquests dies algú veu algun bumerang voleiant pels cingles del Collsacabra, que no s’estranyi. És Francesc Vilajosana entrenant. “Es necessita bona forma física i molta tècnica per participar en campionats”, adverteix. Actualment a tot Catalunya tot just hi deu haver una vintena de competidors. I un d’ells ha plantat les arrels a Tavertet.
