Què passa quan a un programa d’intel·ligència artificial se li demana que creï un re-trat realista d’una persona de Sud-àfrica? I quan se li proposa fer música tranquil·la… per a una exposició sobre la ja famosa IA? Són dos dels exemples de com la ja famosa IA pot interactuar (o hauríem de dir interferir?) amb el món artístic, i que es poden contemplar a l’exposició “IA: això no és art”, que es pot veure aquests dies a l’ACVic, Centre d’Art Contemporani.
L’origen de l’exposició és una activitat que s’emmarcava dins del projecte Osona Lab City. Un grup de persones es van apuntar voluntàriament al que elles creien que havia de ser un curs sobre intel·ligència artificial. I en certa manera, ho va ser, però el que se’ls va proposar era que utilitzessin els programes per crear els materials de l’exposició. I utilitzant les formes, els llenguatges o les presentacions habituals en les exposicions. “Volíem obrir camps de reflexió crítica sobre la IA, basada en la creació cultural, i el llenguatge artístic és una gran base”, explica Joan Soler-Adillon, creador i investigador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), un dels artífexs de la proposta.
Els resultats permeten observar, per exemple, com els retrats fotogràfics que es demanen a la IA tenen “uns biaixos culturals molt clars”, sempre en la línia de la posició dominant de qui controla l’eina tècnica. Es pot portar la IA al límit demanant-li, per exemple, que faci una música de “Kurt Cobain tocant un sintetitzador de 8 bits tot intentant imitar l’estil de Beethoven amb John Lennon cantant de fons”. Una manera de mostrar que “anar donant codis a l’eina pot ser absurd: si no en saps gens, no et servirà de gaire per crear… i si en saps molt, tampoc”, diu Christian Penedès, també investigador i docent. El text d’entrada a l’exposició, el que habitualment sol escriure el curador o un crític d’art, també s’ha generat per IA. Un codi QR permet que el visitant accedeixi a tota la conversa que va ser necessària per arribar a un resultat plausible. I ho és, tot i que va costar. L’espai juga amb elements que podríem trobar en exposicions d’art contemporani: unes pantalles amb auriculars on el visitant pot veure creacions en vídeo. “N’hem dit el panell d’experts”, diuen els comissaris.
Qui vagi a l’exposició trobarà també un espai de treball on ell mateix pot manipular programes d’IA que incidiran en l’exposició. “És un discurs obert a la manipulació, que revisarem setmanalment”, diuen els dos curadors. L’experiència tindrà una continuïtat a partir del 4 de novembre, també a l’ACVic. Quatre creadors que, aquests sí, utilitzen conscientment les eines de la IA, presentaran “Art digital: transitant les escletxes”. Seran Alba G. Corral, Roc Parés, Mónica Rikic i la vigatana Joana Moll.
