La mort i la incertesa del que ve a continuació és un dels temes que més aterra l’ésser humà. Hi ha vida més enllà? Existeix la dicotomia bíblica cel-infern o és només una fàbula? Totes aquestes preguntes quasi metafísiques que tots els mortals ens hem plantejat alguna vegada obtenen resposta en forma de comèdia a The Good Place, la sèrie de l’NBC, ja disponible a Netflix, que va estrenar segona temporada aquesta tardor.
Una jove anomenada Eleanor mor en un accident d’allò més surrealista (atropellada per una cadena de carros de supermercat) i és enviada al purgatori, escenificat com un despatx de director d’institut. Allà descobreix que ha estat enviada per error a The good place, el que vindria a ser el cel, quan per les seves conductes nefastes a la terra hauria d’haver anat de dret a l’infern.
Després d’aquest cop de sort, la jove amagarà la seva identitat i intentarà adoptar unes conductes dignes d’aquell univers semblant a Disneyland replet de cases majestuoses, iogurt gelat, unicorns i exempt de tota perillositat. Si allò no era el paradís, poc li faltava.
“Una comèdia que captiva, reconforta i et fa oblidar dels neguits i les preocupacions de la vida diària a la terra”
En aquest idíl·lic món creat per l’arquitecte Michael (Ted Danson), Eleanor aprendrà a conviure amb tres personalitats aparentment modèliques i exemplars: l’acadèmic Chidi (William Jackson Harper), la patrona de la caritat Tahani (Jameela Jamil) i el silenciós monjo budista Jianyu (Manny Jacinto).
Per molt que el show protagonitzat per Kristen Bell, una de les actrius més reconegudes del Hollywood actual, sembli a priori un encadenat d’acudits d’humor fàcil, la seva combinació amb qüestions transcendentals i filosòfiques el converteixen en únic i hilarant. Aquí hi juga un paper molt rellevant el seu director, Michael Schur, un dels artífexs de Parks and recreation i Master of none, qui col·loca girs inesperats com un gran mestre defugint els clixés habituals de tota rom-com.
Una comèdia d’aparença simple, però d’esquelet complex que captiva totalment l’espectador, el reconforta en moments convulsos i el fa oblidar dels neguits i les preocupacions de la vida a la terra. Tot i que a The good place res és el que sembla, si més no, gaudiràs d’una estona de cel.
