L’autor de La pella freda i Victus no necessita més presentació, però heus aquí que amb la darrera obra literària, ens fa partícips de part dels seus coneixements perquè autors i lectors puguem entendre l’esquelet que sustenta una gran història, per arribar a comprendre com és la construcció d’un relat i arribar a gaudir-ne àmpliament. Mitjançant aquest llibre d’assaig coneixerem les estructures elementals de la narrativa que sempre han existit però de les quals, potser en alguns casos, no n’érem ben conscients o si més no coneixedors. Tal com diu Sánchez Piñol: “Aquest llibre explica com s’escriuen totes les grans històries que s’han escrit i que mai s’escriuran… perquè els lectors gaudeixin el doble de les seves lectures…” (pàg. 12). Prepareu-vos, doncs, per gaudir d’alguns dels conceptes més cabdals en la creació escrita.
L’autor ha anomenat l’expressió estructura narrativa primordial amb el sobrenom de Papitu, un concepte expressat en una línia horitzontal amb principi i final. És a partir d’aquest propòsit tan definit que ens endinsarem en els coneixements estructurals amagats al darrere d’un relat. Desvelarem la raó bàsica del perquè de tot plegat, res no és casual, res no té un ordre preestablert sense cap raó inicial. Del que es tracta és d’ordenar la història perquè sigui comprensible, de mostrar un mètode per entendre l’estructura de tots els relats, amb l’objectiu de poder gaudir més del resultat d’un text.
Sánchez Piñol divideix el Papitu, és a dir, tot el contingut d’un relat, en tres actes. Sabrem per què en el primer acte és quan s’inicia el relat i es presenten el protagonista (Pp) i la situació contextual (Sc), és a dir, el com comença una història, el qui i l’on. Coneixerem la importància del factor desencadenant (Fd), la causa directa que genera “alguna cosa”, el “i ara, que passarà?”, parant esment a la raó de la causa que suposarà un efecte en el primer gir narratiu (1Gn), que ha de generar una bona tensió narrativa i estar al seu lloc adequat.
Ja al segon acte, el més llarg de tots, s’hi analitza què és un bloc narratiu (Bn) i un mid point (Mp), ambdós elements essencials per a un bon relat. Lligarem la relació insalvable entre la pregunta binària del 1Gn i la resposta a aquesta pregunta en el segon gir narratiu (2Gn), al final del segon acte. O aprendrem per què el Mp pot canviar-ho tot, per exemple a mig relat, i perquè, en el seu cas aquest anirà del tot lligat a la resposta final, o no, en el contingut del 2Gn, que resol definitivament la nostra història. I entendrem per què aquest segon gir narratiu és tan important que haurà de ser la resposta a la pregunta binària del primer gir narratiu. I com diu l’autor començarem a ser conscients que “si no tenim 2Gn no tenim relat”.
Fins a arribar al tercer acte, el final de tot relat, molt breu i definitiu, l’espai que tanca el cercle de la nostra història. Tot plegat una nova versió dels tradicionals presentació, nus i desenllaç clàssics. Les estructures elementals de la narrativa és molt ben treballat, amè i digestiu per a qualsevol amant de la lectura i amplia abastament tots aquests coneixements a partir d’exemples basats en títols novel·lístics com El vell i el mar de Hemingway, Els dualistes de Joseph Conrad o Moby Dick de Herman Melville. I també, com a espectadors de l’art cinematogràfic, l’autor ens reclama l’atenció en les estructures elementals d’un guió, fent comparatives exemplars basades en pel·lícules tan conegudes com Tauró i Salvem el soldat Ryan, de Steven Spielberg, o 1917 de Sam Mendes. Tot plegat és una bona font de coneixement que ens ajuda a ampliar la riquesa que, com a lectors, volem aconseguir per poder gaudir de l’art de l’escriptura.
Com a persones amants del món literari us aconsello que obriu la vostra ment. Aquest llibre us en donarà bones eines. I un consell de l’autor: “Un lector que entengui el Papitu sempre gaudirà més de la narrativa que qualsevol escriptor que hi viu d’esquena.” (pàg .152). Paraula d’Albert Sánchez Piñol.
