El periodista Andreu Claret va viure set anys a Alexandria i la coneix bé. Això es pot detectar perfectament a la novel·la que ha escrit, Venjança, en què una dona escriptora, americana i que en teoria escriu una novel·la es troba inmersa en una història de misteri i assassinats i es converteix ella mateixa en una mena d’espia just només per recuperar un llegat d’una família que té a veure amb Hipàtia, l’única dona filòsofa neoplatònica, científica i mestra que va viure a Alexandria, llavors província romana d’Egipte. Però com que era massa intel·ligent i dona, un grup de cristians que van veure que perillava el poder de Cirili la van assassinar.
A l’obra, Claret i la seva protagonista, Aileen O’Neill, segueixen la pista del robatori d’una capsa amb un document escrit per ella que tiraria a terra pràcticament tot el que defensa l’Església catòlica. El llibre es fa interessant perquè tot i que la conxorxa sembla col·lectiva en realitat hi ha un llunàtic de torn. Aquest associa el projecte frustrat de Himmler, que volia matar el catolicisme, amb l’Alexandria hel·lenística. El llunàtic busca l’univers dels pagans, la paraula d’Hipàtia, per fer una nova religió que hauria de donar la victòria eterna als nazis en un moment com l’actual.
El Mossad israelià hi és pel mig, no li interessa aquest llunàtic i se’n vol desfer. També vol enterrar altre cop el que l’escriptora vol, el llegat d’Hipàtia, la capseta. Un manuscrit, el d’Hipàtia, que farà tremolar l’Església i que anava dirigit a Sinesi. El llibre, més enllà de ser una novel·la, està ple de noms de llibres que amb tota seguretat Claret ha llegit i de situacions força actuals del que passa a molts països. Ho combina amb maestria. Pels lectors impacients, paciència, perquè a la primera meitat del llibre s’ha de procurar no perdre el fil dels personatges i de les paraules i llocs, segurament desconeguts per la majoria dels lectors.
‘Venjança’ és la seva segona novel·la. La primera va ser ‘El secret del brigadista’, ambientada a la Guerra Civil espanyola. Aquesta té molts altres registres, ja que si la primera podia lligar-se a la novel·la històrica aquesta és més un ‘thriller’ trepidant en què a més d’Alexandria hi surt l’oasi de Siwa, Nàpols, Florència, Roma i Cracòvia, llocs on segur que Claret també ha estat. A més, conclou el llibre amb un diccionari del glossari àrab que fa servir i hi afegeix una bibliografia seleccionada que pot ajudar el lector a entendre més enllà de la novel·la.
