Si busquem la paraula ‘quer’ al Diccionari de la llengua catalana, no obtindrem cap resultat. I, en canvi, és una paraula que apareix en molts topònims que coneixem. De fet, molts noms de lloc, si no s’han format sobre el nom propi d’una persona, perpetuen el lèxic comú de la zona i es converteixen en testimonis molt valuosos de la llengua parlada en temps llunyans.
Això ha passat amb la paraula QUER, que procedeix del mot *CARIU, d’origen preromà, potser cèltic, i que vol dir ‘roca, penyal’. El mot ‘quer’ està en desús des de finals de l’edat mitjana i per això el significat s’ha perdut. De tota manera, a Osona i als seus voltants hi ha força topònims relacionats amb el mot ‘quer’: ‘el bosc del Quer’ (Sant Julià de Vilatorta), el Morro del Quer (Vidrà), Santa Llúcia del Quer i el castell del Quer (Prats de Lluçanès), Querós (Rupit i Pruit, Sant Hilari Sacalm), el Querol (Tavertet), la Quereda (Tavertet), les Queredes (Arbúcies), la Quera del Boc (Orís), etc.
A vegades a la paraula ‘quer’ se li afegeix un adjectiu, un substantiu o un altre element. En la toponímia catalana en tenim molts exemples: Queralt (‘roca alta’), Queralbs (‘roques blanques’), Alboquers (‘blanques roques’), Dosquers, Sobrequers (‘sobre les roques’), etc.
