Christian Guay-Poliquin (Saint-Armand, Quebec, 1982), escriptor i investigador quebequès, és considerat una nova promesa de la literatura canadenca en llengua francesa. El pes de la neu és la seva segona novel•la guardonada al 2017 amb el premi literari França-Quebec, entre d’altres. Obra traduïda al català per Anna Casassas i al castellà (editorial Seix Barral) per Luisa Lucuix.
La trama es desenvolupa en un lloc inconcret, remot i aïllat, sense nom i colgat per la neu, quan una tempesta deixa el llogaret sense subministrament elèctric. Un territori fosc, un paisatge blanc. Una cabana on conviuen dos éssers: un jove amb les cames destrossades a causa d’un accident de cotxe i un altre d’edat avançada, Mathies, que el salva i tindrà cura d’ell a canvi de poder tenir una plaça al comboi que, en arribar la primavera, el traslladarà a la ciutat costanera on hi té la dona malalta.
Ambdues vivències són la història de dues solituds, de l’aïllament imposat per les forces de la natura en un hivern implacable. És la lluita de l’home contra els elements, l’enfortiment de la seva resiliència i un progressar vers una amical solidaritat. Malgrat l’estatisme de l’escenari físic, i l’avorrida quotidianitat enclaustrada, l’autor sap atrapar-nos amb un estil molt descriptiu, amb frases curtes accelerades i capítols dinàmics d’escassa llargària.
Obra estructurada en set capítols curts que amaguen profundes reflexions. Guay-Poliquin inverteix i perverteix la paràbola mitològica d’Ícar i Dedal al laberint de Creta per fer-nos adonar de la capacitat de resistència de l’ésser humà en circumstàncies hostils o letals. Sobta l’aparent incongruència en l’enumeració dels capítols. Ens revelen el gruix de la neu a l’inici de cada dia relatat i justifica el títol: El pes de la neu. Al llibre esbrinem reminiscències de Hitchcock, Cormac Mc Carthy (La Carretera) o The Misery, d’Stephen King, que l’autor confessa no haver llegit.
La neu no és cap protagonista, sinó un mirall deformador que reflecteix allò que passa dins la cabana. Ignorem el nom del jove protagonista. La resta de personatges tenen noms iniciats amb jota o amb emma. Una picada d’ullet al bíblic Jonàs i a Moby Dick.
Ens trobem davant d’una obra inquietantment absorbent, que ofereix una pluralitat de lectures. L’excel•lent recepció de l’obra compta ja amb un projecte cinematogràfic i un altre de teatral, on Maria, l’única dona de l’obra, esdevindrà la protagonista. Un llibre adient per aquests temps calamitosos de la pandèmia de la Covid-19.
EL PES DE LA NEU
Autor: Christian Guay-Poliquin
Traducció: Anna Casassas Figueras
Editorial: Edicions del Periscopi
Lloc i any d’edició: Barcelona 3a edició març 2020
Nombre de pàg.: 259
