PER QUÈ PENSAR?
Autors: Xita Rubert, Raül Garrigasait, i altres
Editorial: Edicions 62
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2024
Nombre de pàgines: 157
Per què pensar? és un recull d’escrits sobre la reflexió filosòfica, un tipus d’encàrrec pensat habitualment per dates senyalades, que corre el perill de caure en un cert sortir del pas convencional, on els autors escollits, en aquest cas s’espera que glossin la importància i alhora l’escassetat del pensar.
Aquest text, però, sense escapar del tot a aquest risc, amaga algunes sorpreses quant a l’ambició i l’originalitat d’alguns treballs, que ens ofereixen una tipologia textual i temàtica molt més heterogènia del previsible. Tot plegat fa que acabi valent molt la pena aconseguir el volum!
No em resisteixo a citar la Xita Rubert (efectivament, la filla d’en Rubert de Ventós), sens dubte la més original estilísticament, evocant una vivència infantil en què el seu pare li volia comprar un sumptuós estoig de bolígrafs i ella s’hi resistia:
“No era veritat que no m’agradessin les coses boniques, només que la superfluïtat material -l’objecte que es té en lloc de fer-se servir- equivalia, en mi, si fa no fa a la lletjor.”
“ … la bellesa (per mi) era sinònim de proporció, de justícia … Hi ha alguna cosa de trist en un nen amb massa bolígrafs. Jo no era una nena amb massa bolígrafs, i el meu pare, amb la seva mostra d’afecte objectual, m’estava convertint en una nena amb massa bolígrafs.”
“La percepció de l’excés és un dels orígens del pensament. Identificar un desequilibri, una desproporció, és el naixement de la consciència.”
I un xic més enllà dels neguits ètico-filosòfics de la nena-filla del filòsof, ens trobem amb una sòlida i contundent reflexió del filòleg-literat-filòsof Raül Garrigasait, reivindicant les nocions de veritat i realitat, que l’individualisme ha anat diluint fins a fer-les acceptables en la nostra modernitat líquida.
Des de la Il·lustració, ens diu, el poder omnímode de la raó les ha devaluat fins a ser totalment dependents del pensament:
“(Avui) allò que és potent ja no és la llum irresistible de la veritat, sinó el pensament mateix del subjecte, que no s’agenolla davant de res que no sigui pensament.”
“Qui no vol tenir el poder de comprendre-ho tot, de fer desaparèixer el dolor del món (només) amb un pensament?”
“(Això), però, xoca amb l’experiència que ens fa saber que el poder i la força resideixen en allò que se li oposa: el pensament comença a prendre’s seriosament a si mateix quan és capaç d’agenollar-se davant d’una veritat que no ha sorgit de dins seu”.
Teniu aquí només dues de les moltes perles que s’hi amaguen. Us animo a trobar-les.
