Durant molts anys EL 9 NOU primer i, després, altres mitjans de comunicació o propaganda d’Osona o el Ripollès van publicar-me una secció d’opinió que responia al nom d’El Predicador. Va iniciar-se l’any 1996, gairebé simultàniament que Garth Ennis i Steve Dillon comencessin la saga d’un dels còmics de més renom de la dècada dels noranta. Aquella finestra em va permetre d’agafar-li el gust a opinar, sovint sense la suficient coneixença d’alguns temes, però veient com funcionen la majoria de tertúlies radiofòniques i televisives, crec que tampoc se’m dessintonitza prou el cervell per no poder-ho continuar fent. I a més sense tenir el cul llogat per cap partit polític o organisme de poder. De fet, ara, set anys després d’haver deixat de publicar la secció, encara hi ha gent que quan em veu em denomina com a Predicador, amb la gràcia que sol fer-me que algú s’hagi pres la molèstia de llegir-me, per més d’acord, en desacord o indiferent que hagi estat amb les meves opinions.
La primera vegada que vaig veure el còmic d’Ennis i Dillon de la línia Vertigo de DC Comics, va ser a una desapareguda llibreria del carrer President Macià de Palamós. Em va fer gràcia no només perquè destil·lava el regust del còmic underground amb ínfules de traspassar fronteres, sinó també pel seu títol. Vaig comprar-lo, el vaig intentar llegir, però com que no tenia els antecedents dels números anteriors, lamentablement va acabar acumulant pols entre la resta de còmics de la meva biblioteca. Amb els anys totes les referències que rebia de Preacher eren tan positives, que se’m van anar posant les dents llargues. Ara fa una temporada, quan a Ripoll va obrir el Super Guay, una botigueta on a més de còmics també venien roba juvenil, vaig aconseguir els dos volums on es recull tota aquesta novel·la gràfica.
Com si es tractés d’un western modern, el guionista Garth Ennis hi narra la història de Jesse Custer, un predicador amb poders sobrenaturals després de la seva unió amb un ésser mig diví mig diabòlic. Un argument inversemblant que assoleix els seus millors resultats quan baixa a una escala més terrenal, gràcies sobretot a Tulip, antiga parella de Custer, i a un vampir irlandès que acaba resultant tant o més interessant que el mateix Predicador. La visceralitat de la narració, la incorrecció política, i la força d’uns personatges de tornada de pràcticament tot van convertir el còmic en un dels millors de la seva època, i en una referència per a generacions posteriors. Hòsties, llegiu còmics si us plau. Llegiu còmics.
