Va començar gairebé com un divertimento d’un grup de veïns que van muntar un parell o tres de quadres nadalencs a l’entorn de la plaça Major. 35 anys després, el Pessebre Vivent de Rupit “ha agafat volada” i ha esdevingut reclam i atractiu per a centenars de visitants d’arreu del país. Enguany, entre les dues representacions de divendres i dissabte, hi van passar 2.000 persones.
El seu secret, “que continua sent un projecte de poble”, destacava divendres Albert Marcé, l’actual alcalde i fill d’aquelles primeres famílies que el van impulsar. “El fet de no haver-lo professionalitzat fa que tothom se’l senti seu”, continuava un Marcé atrafegat, ajudant a polir els últims detalls mentre a peus del recorregut circular ja s’acumulaven les primeres cues de visitants.
Una trentena de voluntaris van estar treballant de valent els dies previs per tenir-ho tot a punt. I el resultat era tan evocador com entranyable. Un centenar de figurants s’encarregaven de donar vida a un total de 21 escenes que serpentejaven carrers i places del poble. N’hi havia que recreaven escenes bíbliques; d’altres, antigues feines tradicionals. Aquestes últimes ho feien ubicades a peu d’algunes cases particulars amb encant. “És un dia que s’hi ha de ser; hi ha gent que hi treballa molt durant molts dies”, destacava Albert Molas, exercint de titular de La Fusteria, el quadre instal·lat als baixos de Can Xicó, que precisament havia acollit una antiga família de fusters. Molas hi ha participat en gairebé totes les edicions. “Els primers anys només es feia la nit del 24 i hi passava poca gent”, rememorava. Quan va començar tenia 13 anys, “ara en tinc 48”. Uns metres més enllà, Xevi Montesinos presidia l’escena d’El Vell Sabater. Fill de Barcelona, fa 40 anys que resideix al poble i cinc que fa de figurant al Pessebre Vivent. “És una manera més de col·laborar amb el poble”, deia. Per fer més real el personatge, “per Sant Miquel ja em començo a deixar barba”.
Curiosament, Montesinos és hereu d’una família de sabaters del Clot i a la casa on es recrea el quadre també hi havia viscut un sabater, Andreu Palau. La quadratura del cercle. Igualment creïbles resulten estampes com la d’El Celler, ubicat a Can Calau, que antigament també havia hostatjat aquest ofici; o la de L’Apotecari, a l’eixida de Can Pahissa, les parets de la qual preserven parts de l’antiga muralla. En realitat, l’apotecari de Rupit havia viscut a Cal Mestre, aquests dies convertida en la seu de L’Escrivent. I per credibilitat, l’escena de La Ferreria, ocupant l’històric taller de l’últim ferrer del poble, Can Rovira, i avui un espai municipal en procés de museïtzació. Després de 35 anys fent créixer el Pessebre Vivent, “no podem deixar perdre aquesta tradició”, exclamava l’alcalde. Una tradició de poble, que implica tot el poble. “Per això ens l’estimem tant”, deixava anar.
