La novel·la ‘Solaris’, de l’escriptor polonès Stanislaw Lem (1921-2006), planteja l’intent de comunicació entre uns cosmonautes i un oceà intel·ligent que envolta un imaginari planeta llunyà. Quan Lem la va publicar, l’any 1961, es coneixien tres desenes de llunes en el sistema solar i no es coneixia cap planeta fora d’ell. Ara se’n coneixen més de 170, de llunes, i les més grans han estat explorades de prop amb sondes automàtiques: sabem que Tità, una lluna de Saturn, té atmosfera i llacs líquids però que no són d’aigua, i tenim indicis que a algunes llunes grans de Júpiter i Saturn, sota capes de gel de desenes o centenars de quilòmetres de gruix, pot haver-hi aigua líquida. També sabem que més enllà del planeta Neptú hi ha planetes nans i altres objectes (transneptunians) que són mons gelats, com ho és Plutó. En resum, l’exploració espacial ens ha mostrat que hi ha una varietat de planetes i llunes al voltant de la nostra estrella, el Sol. Intuïm que trobarem encara més varietat d’objectes si mirem més enllà.
Des de fa segles s’ha plantejat la idea que hi pot haver planetes al voltant d’altres estrelles. Com no ha de ser així si hi ha més de mil trilions d’estrelles a l’univers? Fins fa 20 anys no hem estat capaços de descobrir els planetes de les estrelles més properes. Ara ja en coneixem milers. La majoria són gegantins, com Júpiter o més grans encara, ja que són els menys difícils de detectar, però ja se n’ha descobert també de més petits que la Terra. S’estan dissenyant i construint nous telescopis i instruments que ens han de permetre, no solament descobrir-ne més, de planetes extrasolars, sinó també de caracteritzar-los: Com són? Estan calents o gelats? Tenen llunes? Tenen atmosfera? Poden tenir vida? Serien habitables per nosaltres? Tenen oceans?
Sembla que aviat podrem respondre afirmativament a la darrera pregunta: alguns estudis de models planetaris conclouen que planetes tot envoltats d’un oceà d’aigua poden ser molt abundants i les observacions suggereixen uns quants candidats possibles per a “planeta oceà”. A hores d’ara el més probable és Gliesse 1214b. Amb els nous instruments es podrà confirmar (o descartar). Tot i que res no ens indicarà si l’oceà és intel·ligent o no. Què en pensaria en Stanislaw Lem d’aquests descobriments, si encara visqués?
