Penelles és un poble que no s’assembla a cap altre després de quatre edicions del Gargar Festival de Murals i Street Art. Artistes urbans d’arreu del món han impregnat de colors els murs d’aquesta població de la Noguera tot reivindicant el món rural. L’èxit ha estat gairebé immediat i l’any passat, 40.000 persones van recórrer els carrers d’aquesta localitat i van immortalitzar-ne cada racó a les xarxes socials. Penelles s’ha convertit en un gran museu a l’aire lliure que ha inspirat d’altres poblacions de les comarques de Lleida. Els grafits han deixat de ser patrimoni de les grans ciutats.
Si continua a aquest ritme, el petit poble de Penelles, a la Noguera, aviat tindrà tants habitants com parets dibuixades. Des de la primera edició del Gargar Festival de Murals i Street Art, el 2016, s’ha convertit en una vistosa atracció a l’aire lliure que anualment rep milers de visitants encantats de contemplar aquestes obres d’art que animen els seus carrers.
Cada any, quan la primavera està en el seu punt culminant a Penelles li pugen els colors. Literalment. Li passa des del 2016, quan es va celebrar la primera edició del Gargar Festival de Murals i Street Art. I cada volta es veuen més. Arribar a Penelles, a la Noguera, és endinsar-se en un poble singular. Les seves parets estan plenes de pintures i grafits que sorprenen els visitants si aquests s’ho troben sense saber-ne res, tot i que (s’ha d’admetre) cada cop són menys els que no han sentit parlar d’aquesta petita vila de colors. Amb gairebé 500 habitants, Penelles llueix un centenar de murals a les seves parets, pintades tant per artistes de prestigi com per altres que s’estan fent un nom dins del món de l’street art. Cada any se’n sumen al voltant de 25 més. Si continua així, ben aviat cada veí podrà tenir un mural. Això sí, que ningú es porti a confusió, no són peces sense solta ni volta. Totes, o la majoria, estan vinculades amb l’entorn rural. Una mena de reflex –o mirada artística, segons l’ànima de qui ho pinti– de la vida del poble. Aquesta explosió de vida i esprais va començar quan Maria del Mar López-Pintó i Jordi Solsona (Binomic.cat), amb la col·laboració de l’Ajuntament, van pensar en una iniciativa que ajudés a posar en valor el poble i demostrar que en els entorns rurals també es podien fer coses interessants. No calia marxar a les capitals. Així va sorgir el Gargar. Enguany se celebrarà la cinquena edició –de fet, en el moment d’escriure aquestes línies s’acaba d’obrir la convocatòria– i ara són els habitants de les ciutats els que es desplacen expressament a Penelles per admirar unes obres d’art a l’aire lliure que ajuden a combatre el deteriorament del carrer i de les cases. A més, de retruc, ha comportat més vida als serveis i allotjaments de l’entorn.
Qui tingui curiositat per passejar-s’hi ho pot fer per lliure o en visites guiades concertades. Sigui com sigui, tothom té la possibilitat de comprar un mapa que ajudarà a no perdre’s detall. Ben pensat, potser un dels encants és precisament aquest, perdre’s entre els seus carrers per deixar-se sorprendre per la propera paret que de, cop i volta, els omplirà la retina. Segurament, des de l’altra punta del poble, n’anaven albirant un bocí, cada cop més gran fins que s’hi han plantat al davant. O al contrari, la distància els ha ofert magnitud, mentre que en tenir-la al davant han pogut apreciar amb deteniment tots els detalls. Entre els artistes, grafiters, muralistes, il·lustradors i pintors que hi han deixat la seva empremta hi destaquen noms internacionals com ara l’artista novaiorquesa BKFOXX i el francès @zesoner, que van escollir Penelles per al seu primer projecte conjunt, una iniciativa que després els va dur per diferents indrets del món. També hi han sacsejat els esprais creadors com ara l’anglès establert a Barcelona Sebastien Waknine, o TV Boy, nom artístic de Salvatore Benintende, l’autor del polèmic petó entre el papa Francesc i Donald Trump o el del jugador del Barça Messi i el seu rival, Cristiano Ronaldo, quan aquest darrer jugava al Reial Madrid. Entre els lleidatans, no hi falten firmes com les de Lily Brik, amb una de les pintures més icòniques del municipi –precisament la de la portada d’aquest exemplar–, CiscoKSL o Oriol Arumí. Són només uns pocs exemples.
Si una imatge val més que mil paraules, aquí un passeig entre els seus carrers i parets probablement seran més efectius que contemplar-ho a través d’aquestes pàgines.
Oriol Arumí, un ripollès a Penelles
El repertori internacional d’artistes que han creat obres a Penelles inclou el ripollès Oriol Arumí. Aquest artista afincat a Lleida dedica una part de la seva activitat al muralisme, i es va presentar al festival Gargar en la seva segona edició. “A la primera ja hi havia anat a veure-ho i em va agradar”, a la segona va presentar proposta i el van seleccionar. L’artista és qui tria entre les parets disponibles, “però si n’hi ha alguna que la demana molta gent és l’organització la que l’assigna”. Arumí considera que aquesta és una forma excel·lent “d’embellir els pobles”, i a Penelles han estat capaços “de fer-ne rebombori comunicatiu, i anar alimentant el prestigi del festival”.
El de Penelles és un dels diversos murals que Arumí ha anat pintant els darrers anys, i que l’han convertit en un artista buscat en aquest àmbit. Ha guanyat premis en altres festivals, com el que s’organitza a Torrefarrera (Segrià), no gaire lluny de Penelles. Va tenir el Premi del Públic en la darrera edició amb Hope, un mural que tenia com a protagonista l’activista Greta Thunberg. A banda de les convocatòries públiques, també rep encàrrecs de particulars o d’institucions que li demanen que decori algun mur o paret mitgera. “Als particulars els costa una mica més, n’hi ha que quan veuen el pressupost es tiren enrere”, diu. Però també en fa algun per iniciativa pròpia, com el que va pintar a Ripoll l’estiu de 2018 en homenatge a un altre artista, Eudald Alabau, a qui considera el seu mestre. Arumí va pintar en un pas soterrani que travessa la variant de Ripoll cap al barri de la Torre un gran rostre d’Alabau, que de moment es manté.
De fet, va ser en aquest mateix lloc on va pintar un dels seus primers murals, i ara acarona la il·lusió de portar a la seva vila natal la idea dels festivals de murals. De moment, però, ja ha començat el que ell anomena “la temporada”, que és sobretot la primavera i l’estiu, les millors èpoques per pintar a l’aire lliure. Aquesta setmana ha enllestit un gran mural a Aitona, també al Segrià, amb una referència cromàtica als camps de fruiters florits que ara tanta gent visita.
