María Iordanidu (1897-1989) va publicar una única novel·la, Loxandra, quan ja tenia 75 anys. Més tard va escriure Vacaciones en el Cáucaso, un relat autobiogràfic on explica com un mes de vacances convidada pels seus tiets es va convertir en 4 mesos incerts i plens d’aventures. La protagonista del relat és una adolescent, Ana, que un matí de juliol del 1914 marxa de Constantinoble, on viu amb la seva àvia Loxandra (protagonista de la novel·la) per anar a la ciutat d’Stàvropol, al Caucas on l’espera la seva tia francesa. Ella sola viatja primer fins a Batum, a l’altre extrem del mar negre, des de l’actual Istambul, però allà perd la seva tieta i volta durant dos mesos per Rússia fins que pot arribar al seu destí on troba una amiga de la seva tieta i viu de donar classes d’anglès. Tot això, però, en el moment en què comença la primera guerra mundial i la revolució russa. Així, les vacances d’un mes es converteixen en cinc anys.
El que podria semblar un drama per totes les situacions en què es troba, acaba sent un relat costumista on perdura el bon humor tot i les situacions i d’on s’aprèn com la vida, sovint, t’aporta més del que tu li aportes. La història està escrita en tercera persona i això fa que no hi hagi un protagonista absolut i es posa distància entre l’autora i aquesta. Explicada pels ulls d’una persona jove, la novel·la acaba sent també la història de com de dur va ser aquell període i com soldats malgirbats, pagesos i gent de poble que no enten què passa —cau el zar i comença una nova era ideològica, no pas exempta de crueltat—, malalties infeccioses, refugiats marxant amb quatre coses, s’han mantingut al llarg del segle XX i el que portem del XXI en diferents zones del món. És una novel·la entretinguda i que sedueix perquè s’explica des del dia a dia, des de la vida de petites persones sense cap element d’anàlisi macropolític. Només compta la supervivència: com escalfar la casa, què menjar, com protegir-se del fred i de tot el que passa per Stàvropol, una ciutat que va resistir-se al setge 28 dies abans l’Ana no va poder tornar a casa. Quan pot tornar, ja ha deixat enrere l’adolescència i ha madurat de cop.
De fet, potser aquest to més optimista té a veure amb el que li va tocar viure a Iordanidu. Ella no va poder tornar a Grècia, on vivia fins l’any 1919. Com que sabia idiomes —el rus après en aquesta aventura— va treballar per una empresa amerciana i a l’ambaixada soviètica a Atenes fins el 1939. Durant l’ocupació alemanya va ser detinguda diverses vegades, casa seva va ser destruïda i va haver de tornar a sobreviure ensenyant llengües.
Una novel·la emotiva i preciosa que transporta el lector a un altre món però que canviant paisatges i llocs físics podria semblar l’actual, perquè el factor humà no canvia.
VACACIONES EN EL CÁUCASO
Autora: María Iordanidu
Traducció: Selma Ancira
Editorial: Acantilado
Any d’edició: Barcelona, 2020
Nombre de pàg.: 195
