Els experts en música tradicional i folklore Rafel Mitjans i Teresa Soler han presentat al Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu el llibre El Ball del Serrallonga entre Cànoves i Mataró, 1856-1930.
Es tracta d’un volum centrat en aquesta dansa tradicional, molt popular entre finals del segle XIX i principis del XX en diverses poblacions del Vallès Oriental i del Maresme, escrit a partir d’una transcripció fins ara inèdita de la seva lletra que va fer Tomàs Balvey el 1859, i que ha trobat recentment el mateix museu.
Al llibre, els autors hi exposen la rellevància del ball del Serrallonga, a més de presentar-hi la lletra segons la transcripció que en va fer Balvey al seu moment, segons es creu, per encàrrec d’Agustí Malla.
Al volum també s’hi inclouen notes sobre les diverses representacions que van fer les colles de Granollers, Cànoves i Mataró durant les primeres tres dècades del segle XX, tant a les seves mateixes poblacions com a les dels voltants.
Un cop trobat el document, Mitjans i Soler van dur a terme una tasca de transcripció i contextualització del ball del Serrallonga a l’entorn de Cardedeu, tot estudiant també les diferents cobles de flabiolaires que solien interpretar-ne la música durant les ballades.
Un ball inspirat en un popular bandoler
Durant la presentació, els autors van enumerar els diferents balls de carrer que solien fer-se durant el segle XIX i els primers anys del XX tant a Cardedeu com en altres poblacions de la comarca. També van analitzar la figura del bandoler Joan de Serrallonga.
Finalment, van explicar el valor del document transcrit per Balvey, que conté la lletra del darrer ball que es faria al municipi, l’any 1924, a càrrec d’una colla de Cànoves.
El ball del Serrallonga solia fer-se durant les celebracions de Carnaval. Es tracta de la representació teatral de carrer d’un episodi de la vida d’aquest famós bandoler català del segle XVII.
Tot i que a Cardedeu es va fer en diverses ocasions abans de l’any 1924, es creu que no era un ball habitual a la població. Tomàs Balvey afirmava que només l’havia vist en aquella última ocasió.
Als seus escrits hi va deixar constància d’haver sentit a parlar de representacions dutes a terme al municipi al llarg del segle XIX, sempre amb colles de fora.
