“El personatge que més em toca és el d’una senyora que va perdre una filla quan tenia 40 anys i amb 60 i pocs va voler entrar voluntàriament a la residència, perquè deia que no podia viure fora sense la filla”, explica Cristina Guitart. És l’inici d’una història real, una de les 12 que trasllada als lectors a través del seu primer llibre, Te pido perdón antes que me olvide (Editorial Autografia), que acaba de publicar i que va presentar dissabte passat a la Biblioteca Pompeu Fabra de Sant Quirze.
L’autora, instal·lada al poble des de fa mig any i originària de Lloret de Mar encara que ha viscut quatre anys a Sant Hipòlit, va treballar 17 anys i mig com a auxiliar d’infermeria en diferents residències –a Lloret, Roda de Ter i Montesquiu–. En els 12 relats, basats en històries reals, encara que ha canviat el nom dels protagonistes, pretén acostar “el dia a dia dels residents, com els tracten, històries reals de pacients, molts dels quals ja no hi són”, alguns víctimes de la covid-19.
A través de les seves paraules, Guitart, a qui sempre li ha agradat escriure, diu que “he reivindicat que hi ha tractes bons i d’altres no tan bons” a persones que en ocasions pateixen demència o Alzheimer i que “no es poden defensar”. Guitart admet que “parlo de les coses bones i de les dolentes” del dia a dia en una residència, des que cada personatge es lleva fins que se’n va a dormir.
Escrivint el llibre, un procés que ha culminat en el darrer mig any, malgrat que fa anys que ha anat prenent notes i fent esborranys. Durant tot el procés, “vaig plorar, vaig riure i em vaig emocionar”, recordant les vivències i anècdotes que ara vol transmetre als lectors. Tot plegat, de 12 persones que s’ha estimat d’entre les moltes que ha atès: “M’estimo cada un dels pacients que he cuidat”, assegura.
Després de la presentació, la publicació es pot trobar en diverses plataformes digitals, entre les quals la mateixa editorial Autografia, que, segons l’autora, de seguida es va interessar en la seva proposta. Ella ara ja ha començat a escriure el seu segon llibre, en aquest cas sobre una història personal, no dels pacients sinó que ha patit ella mateixa.
Per ara, però, acaba de veure la llum la primera publicació de Guitart, que subtitula “12 flors” ja que els protagonistes per a ella són “cada una de les meves flors”, a qui ha dedicat un poema sobre com era cadascun per introduir cada història. També la que protagonitza la senyora que va perdre una filla i que “la vida va voler que arribés a complir 100 anys”, malgrat que “cada dia deia que volia morir per estar amb la seva filla”.
