• Compartir

Un itinerari pel turó del castell de Tona

27 de gener de 2023

Fa justament 20 anys, a Tona d’un problema en va sorgir una oportunitat. El 18 d’agost de 2003, un virulent esclafit va afectar diversos municipis d’Osona sud i, entre d’altres, va malmetre centenars d’arbres de la falda del castell de Tona. L’equip de govern entrant, amb Antònia Serra d’alcaldessa (Tona Futur), hi va veure l’ocasió per repensar l’entorn i projectar-hi un itinerari natural. La ruta, que ha esdevingut tan icònica com concorreguda, es va fer realitat a partir de l’any 2006. Amb el temps, però, havia anat patint un sensible desgast i, aquesta tardor, l’actual equip de govern va abordar-ne una remodelació i adequació a fons, centrada en el tram més freqüentat de l’itinerari. Vint anys després d’aquella idea inicial, EL 9 NOU ha reunit els responsables polítics de llavors i d’ara. I tots coincideixen en l’oportunitat i la vigència del projecte.

Miquel Vilaró era el flamant regidor de Medi Ambient en el moment de l’esclafit i li va tocar obrir una primera carpeta inesperada. A banda d’afrontar-ne els estralls, l’esclafit va corroborar el que ja havien anat advertint els serveis d’emergències: en cas d’un incendi a l’entorn del turó es faria molt difícil intervenir a la zona boscosa, tant per la dificultat d’accés com la proximitat de la trama urbana. Posats a millorar aquesta accessibilitat, va sortir la idea d’habilitar un camí circular. Un itinerari natural que “perdurés” i, alhora, contribuís que els mateixos tonencs deixessin de viure “d’esquena” al turó. Vilaró, fill de Vic, només portava un parell d’anys vivint al poble quan va assumir el càrrec, temps suficient per constatar que, llavors, “els veïns coneixien molt bé el pla de dalt el castell –un espai carregat d’història i de simbolisme per als tonencs–, però ben poc el conjunt natural de la falda del turó, en especial els boscos de roures i alzines de la seva cara nord”.

El traçat, d’uns 1.600 metres de longitud, s’acompanyaria d’uns plafons indicatius amb voluntat pedagògica per explicar la història, la biologia o la geologia de l’entorn del castell. De fet, el projecte inicial era “més global”, recorda Vilaró. Entre d’altres, preveia una segona corona més a prop del cim, que no va prosperar. Tot plegat havia de contribuir a salvaguardar l’entorn de la pressió urbanística. “Això havia de ser sagrat”, remarca l’exregidor –en un objectiu que, anys després, la normativa urbanística actual ho acabaria de segellar–. L’elaboració del pla també es va obrir a la participació ciutadana. Entitats com l’Agrupació del Pessebre Vivent, el Centre Excursionista de Tona o els consells d’Esports i Joventut, entre d’altres, van conèixer el projecte de primera mà i van poder opinar sobre la planificació o la ubicació dels faristols. L’objectiu, que el ciutadà “es faci seu” el projecte de recuperació del castell, havia insistit en aquell moment el mateix Vilaró.

L’itinerari es va posar en marxa a finals del 2006. “Crec que al principi va ser una sorpresa per a molts tonencs, però de seguida s’ho van fer seu.” Però ben aviat també el van anar “descobrint” molts caminadors de pobles veïns”, rememora Vilaró, que l’any següent va culminar el seu mandat i ja no tornaria al consistori.


Miquel Vilaró, Pep Valldeoriola i Albert Jofred | Albert Llimós

L’èxit de la proposta s’ha mantingut i reforçat amb el temps. La prova és que, avui, l’espai és “molt freqüentat”, corroboren Pep Valldeoriola (Aixequem) i Albert Jofre (ERC), els regidors que aquest mandat porten les regidories vinculades al manteniment de l’entorn des de les àrees de Medi Ambient i de la brigada d’obres, respectivament. Amb els anys, però, aquesta assiduïtat havia comportat una important “degradació” del traçat –en part motivada per l’acció puntual de l’incivisme–. Revertir-ho era un dels objectius de l’actual equip de govern per aquest mandat, a l’espera de trobar finançament. “Hem anat tres anys al darrere d’aquesta subvenció”, apunta Valldeoriola. I finalment van arribar 16.000 euros procedents del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020, que atorga el Departament de Territori i Sostenibilitat, gràcies al fet que el turó es troba circumscrit dins d’un pla especial d’interès natural (PEIN). Paral·lelament també s’hi han destinat 12.000 euros dels fons europeus Feder. Tot plegat ha cobert el 70% del cost final.

La intervenció afecta un tram de l’itinerari de 670 metres –un 40% del total–. És el que va des del parc de les Feixetes fins al passeig de la Suïssa; el més freqüentat. S’han dut a terme diverses obres de restauració i conservació de caràcter general. Les més visibles han estat la substitució de les antigues baranes de fusta per uns passamans de ferro forjat, “de més bon manteniment”. L’actuació també ha permès millorar i estabilitzar passeres i alguns trams degradats per l’erosió de l’aigua que baixa per les escorrenties del turó. “La majoria de les passarel·les encara estaven en molt bon estat”, es feliciten.

Vinc anys després de projectar-se, Valldeoriola i Jofre estan convençuts que la filosofia d’aquella intervenció esdevé “ben actual”, tant per la tipologia dels materials emprats com per la sensibilitat que es va tenir amb l’entorn. “Actualment molts municipis estan apostant per habilitar aquest tipus de recorreguts naturals als seus municipis”, recorda Valldeoriola.

“Us felicito per no deixar-ho perdre; feia anys que clamava un manteniment, perquè l’itinerari havia arribat al límit de la degradació”, els agraeix Vilaró, que, com a veí molt proper a la ruta, n’és usuari habitual. Ara, amb aquest lifting, s’ha deixat com nova la passejada més tonenca.

Aprendre a valorar la riquesa natural

Aprofitant l’ascendent de la subvenció rebuda, l’actuació s’ha acompanyat d’un seguit d’accions de divulgació del coneixement, conservació i sensibilització en relació amb la fauna i la flora d’aquest exemple de turó de la Plana Ausetana. Entre d’altres, s’han instal·lat 50 caixes niu per a diferents espècies –com mallerengues, cotxes fumades, pit-roigs, raspinells, puput o xots– i cinc faristols informatius sobre la biodiversitat i l’hàbitat de les principals espècies autòctones. També es van plantar diferents espècies d’arbres, a través d’unes jornades amb la participació d’escolars del municipi, iniciativa que va contribuir a “la divulgació de manera molt didàctica i pedagògica de la importància de tenir un bosc madur i amb biodiversitat”. A banda d’alguns ocells esmentats també és habitual veure-hi deambular “guilles, esquirols, conills, toixons i, sembla ser, algun cabirol”, assegura Vilaró.

  • Compartir