Avui, he decidit fer un pas important: anar a nedar. Fa molt de temps que no nedo i, ara m’he proposat de fer-ho regularment.
Un cop al vestidor, començo a treure de la bossa tot el que hi porto: el barnús, per estrenar; el casquet; els taps, perquè no m’entri aigua a les orelles, que això em molesta molt; una tovallola; les ulleres de natació, per protegir-me els ulls; les xancletes, i el banyador. Ah! I els peücs d’aigua (o mitjons d’aigua), encara que m’han dit que no cal portar-ne, i les pinces de nas, que no sé pas si me les posaré. Ja només em faltaria portar les aletes i el tub per semblar un submarinista d’aigua dolça.
Surto cap a la zona de platja, deixo les meves coses al banc i, mentre em preparo, miro si el vas de la piscina té gaire fondària; veig ben marcades les línies de fons, que m’ajudaran a orientar-me.
Vaig cap al carrer on hi ha menys nedadors, agafo aire i em disposo a tirar-me de cap amb decisió, com quan era jove. Inspiro i em llanço a l’aigua. Recordant els vells temps, començo a nedar de crol, fent les remades corresponents i agafant aire cada vegada que trec el cap. Fins i tot m’atreveixo a fer el viratge quan arribo a la paret de fons. Després faig unes quantes piscines de braça, unes quantes més d’esquena i, finalment, una de papallona.
Déu n’hi do, per ser el primer dia! Veig que me’n recordo prou, però també que em canso molt. Potser em convindria tenir un monitor de natació que m’ensenyés a respirar bé, perquè no domino gens la respiració bilateral, i potser és per això que em canso tant.
Miro el rellotge que hi ha a la paret de la zona d’hidromassatge i m’adono que ja fa més de mitja hora que soc a l’aigua. Em sembla que per avui ja n’hi ha prou.
Font: quadríptic CPNL. CNL Vallès Oriental. De cap a l’aigua: Lèxic de natació: Nedem en català! 2016 (text adaptat)
