EL RUSIO I EL PELAO
Autor: C. A. Jordana
Editorial: Edicions de 1984
Lloc i any d’edició: Barcelona 2018
Nombre de pàgines: 126
Aquest any tothom parla de l’any Fabra i cal fer-ho, és de justícia, però no podem oblidar un enginyer, escriptor i lingüista com Jordana, que va col·laborar amb Fabra fins que la Guerra Civil va provocar la diàspora d’intel·lectuals catalans pel món. A Jordana el va portar a Sud-amèrica, amb el bagatge d’una obra sòlida com a investigador del llenguatge, signada amb el pseudònim Bernat Montsià. No podem passar per alt les excel·lents traduccions de l’anglès al català, com l’exquisida Mrs Dalloway de W. Woolf… Però potser perquè va morir relativament jove l’hem oblidat, com tants d’altres. És a partir de l’any 2000 que s’ha anat recuperant tímidament la seva obra.
En fi, només recordar-vos com de gran és Jordana, i recomanar-vos la mordaç i divertida lectura d’El Rusio i el Pelao que l’editorial 1984 acaba d’editar aquest mes de febrer amb un magnífic pròleg de Marina Campillo, que tan bé domina la literatura de l’exili.
Els primers anys, Jordana, els passa a Santiago de Xile i el coneixement, perquè hi va viure ell mateix, dels barris marginals fa d’aquesta novel·la breu un retrat divertit i ple d’ironia de dos joves: un encara nen (el Pelao) i l’altre adolescent (el Rusio) envoltats de misèria.
Les belles descripcions plenes d’una subtilesa especial retraten fil per randa l’ambient, els espais, els personatges que envolten els joves i de manera especial la família d’aquests: Eric Jacobsen, el pare, Ermelinda, la mare, que un cop abandonada pel marit es dedicarà a la prostitució, fet que va provocar l’escàndol d’alguns compatriotes per les explicitacions que s’hi feien… Però l’enginy del text el trobareu en la vitalitat que transmet, en la tendresa de les diferents situacions, que no per això són menys colpidores. L’amor fraternal hi és tractat amb un encertadíssim llenguatge dialectal xilè, que arriba en cursiva al lector per captar-lo i per omplir de versemblança la sensible història. Quan el narrador trenca el relat dona pas a l’estil directe dels personatges i ens encisa amb la fonètica pròpia dels protagonistes.
La saviesa innata que els aporta la pobresa fa que els acabis estimant i admirant. Jordana té l’habilitat de dir tant en tan poc espai!
Les seves relacions estan marcades pel paternalisme del germà gran, que esdevé filial en el petit, el qual voldrà apartar-se’n per autorealitzar-se, malgrat que el necessiti encara. Aquesta presentació arquetípica dels joves personatges es barreja amb una mirada profunda dels seus sentiments i reflexions, omplint d’empatia i complicitat al lector. Sens dubte un clàssic de la nostra literatura que cal rellegir o descobrir.
