Teresa Costa-Gramunt
REVISTA EXLIBRIS NÚM. 77
Autors: Diversos
Editorial: Associació Catalana d’Exlibristes
Lloc i any d’edició: Tarragona, 2023
Nombre de pàgines: 40
Acaba de sortir de l’obrador el darrer número 77 de la revista Exlibris, publicació d’història, teoria, col·leccionisme i tècnica de l’exlibris. Aquesta revista, de la qual surten dos números a l’any, ja fa 35 anys que es publica d’ençà la fundació, l’any 1989, de l’Associació Catalana d’Exlibristes (ACE). La revista Exlibris és portaveu de l’ACE.
Aquest número 77 és monogràfic i està dedicat a l’artista Luisa García-Muro, que ha fet 80 anys. Quina millor manera d’homenatjar una de les sòcies de l’ACE que reunir en la revista Exlibris el seu treball exlibrístic que està reproduït en aquest número especial. Cal celebrar el nombre d’exlibris realitzats, 240, com cal admirar la seva tècnica: el gravat calcogràfic, el seu estil inconfusible i la seva personal iconografia.
Amb el títol Luisa García-Muro, artista i exlibrista, s’obre aquesta publicació que dona fe de l’obra realitzada en el camp de l’exlibrisme per part de l’artista. La reproducció dels exlibris està acompanyada de textos dedicats al treball de l’autora signats pel crític Josep M. Cadena (en signa dos), Marià Casas (president de l’ACE), qui escriu aquest article (exlibrista i fundadora de l’ACE), el crític Ramon Casalé i el crític Arnau Puig.
Tots coincidim a destacar els trets sobresortints de l’estètica de Luisa García-Muro: la seva lluminositat i harmonia compositiva, la sensació de calidesa i intimitat que desprèn la seva iconografia composta d’elements senzills, quotidians, com jo mateixa escric en el text: “Llicenciada en Belles Arts en les especialitats de pintura i gravat, docent en aquests àmbits i artista de llarga trajectòria en el nostre entorn cultural, Luisa García-Muro ha desenvolupat una sòbria, sensible i original obra plàstica en què l’estudi on treballa i tot el que s’hi mou s’erigeix protagonista. En aquest escenari insòlit de l’espai interior del seu taller, García-Muro hi organitza els seus bodegons, sovint construïts amb els propis estris i materials de treball: teles, llibres d’estudi o consulta, pots de pintura, pinzells, tinters, llapis i burins”.
“L’originalitat de Luisa García-Muro [en les seves pintures, en els seus gravats, en els seus exlibris] es troba en la senzillesa dels seus plantejaments temàtics”, afirma Josep M. Cadena, i no es pot dir millor.
