Guillem Freixa
L’ARMADURA DE LA LLUM
Autor: Ken Follett
Editorial: Rosa dels Vents
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2023
Pàgines: 832
Ken Follett és un gran narrador d’històries. De fet, podríem dir que Follett és un gran narrador de la història, i ho torna a demostrar en la seva última publicació, L’armadura de la llum, el cinquè volum de la saga d’Els Pilars de la Terra, on Kingsbridge torna a ser l’epicentre de l’acció per entendre un moment decisiu per a la humanitat. De fet, el reconegut escriptor gal·lès arrenca el llibre amb una sincera dedicatòria a la feina dels historiadors conscient que en la seva gran trajectòria dins la novel·la històrica els acadèmics hi han jugat un paper decisiu. I a la seva manera, Follett també contribueix amb els seus llibres a entendre d’on venim i esbrinar cap on anem.
En aquest cas, les pàgines del llibre ens traslladen a un dels moments més convulsos al vell continent com és el pas del segle XVIII cap al XIX. Un temps de canvi. I uns canvis que afecten tots els estrats socials en un debat constant entre els antics règims i la voluntat de progrés i modernitat. L’evolució més evident i que forma la columna vertebral de la trama de la novel·la és la revolució industrial: l’escenari de producció tèxtil artesanal a Anglaterra es veu amenaçada –o si més no sacsejada– per l’aparició de la màquina de vapor i la seva aplicació a les fàbriques a través de telers que permeten produir més i amb menys treballadors. Els protagonistes –com la filadora Sal Clitheroe, el revolucionari Jarge o l’astut i espavilat Kit– visualitzen la fi d’un món on el poder de la noblesa agonitza a través de la repressió i això comporta l’aparició de sindicats de treballadors i l’inici de la consciència de classe.
En paral·lel, Follett també introdueix un dels capítols més intensos de la història d’Europa, com és l’expansió de l’imperi de Napoleó: el punt àlgid d’aquesta descripció arriba amb la batalla de Waterloo, on es torna a fer evident que els temps estan canviant. Amb un relat dur i cruel, l’autor et capbussa en un escenari en què queda clar que l’estratègia militar també va fer un tomb al segle XIX: les velles maniobres d’origen medieval quedaven anorreades per la consolidació de la pólvora i l’artilleria moderna al camp de batalla.
La història s’amaneix amb grans dosis de vida quotidiana: l’homosexualitat o l’amor real per davant del de conveniència hi són ben presents. Perquè els temps estan canviant.
