Teresa Costa-Gramunt
DEL LLIBRE QUE DOMÈNECH I MONTANER NO VA ESCRIURE
Autors: Lluís Domènech i Girbau i Teresa-M. Sala
Editorial: Edicions de la Universitat de Barcelona
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2023
Pàgines: 110
En la col·lecció Quaderns d’Arts i Natura, Edicions de la Universitat de Barcelona acaba d’editar Del llibre que Lluís Domènech i Montaner no va escriure. Es tracta d’un treball conjunt de l’arquitecte Lluís Domènech i Girbau i la historiadora de l’art Teresa-M. Sala. Ambdós professors són membres actius del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner.
Aquest 2023 ha estat l’any del centenari de la mort de l’arquitecte, historiador, dissenyador, escriptor i polític Lluís Domènech i Montaner, així com aquest desembre es compleixen 900 anys de la consagració, l’any 1123, de les esglésies de Sant Climent i de Santa Maria de Taüll, a la Vall de Boí. Al llibre ara publicat, que es basa en els materials elaborats per Domènech i Montaner per a la confecció del llibre sobre el romànic català que pensava escriure, trobem referència a la descoberta d’aquestes joies del romànic de muntanya en l’apartat “Quadern del pelegrinatge artístic”, dut a terme l’any 1904, per part de Domènech i Montaner. Qui hagi estat a la Vall de Boí i n’hagi contemplat el paisatge i les esglésies romàniques que s’hi alcen no podrà deixar d’emocionar-se amb la descripció de la troballa, ara fa més de cent anys, per part de l’arquitecte modernista Domènech i Montaner, que, amb sensibilitat artística, humanística i patriòtica, li farà considerar aquell patrimoni artístic com una poderosa imatge de la Catalunya medieval antiga, llavor de la Catalunya renaixent de principis del segle XX.
A l’epíleg Del llibre que Lluís Domènech i Montaner no va escriure, escriuen Lluís Domènech i Girbau i Teresa-M. Sala: “Domènech veia l’arquitectura romànica com el testimoni fefaent d’una cultura, introduïda pels carolingis, que en tres segles va marcar indeleblement el territori català, en va dissenyar l’estructura amb camins i rius, esglésies i monestirs, i va crear relacions econòmiques d’àmbit municipal, o simplement de veïnatge, que van contribuir a definir el factor d’identitat del país”.
En la publicació, il·lustrada amb apunts i fotografies del mateix Lluís Domènech i Montaner, es fa referència a Sant Pere de Rodes (Empordà), Sant Pere de Brugal i Santa Maria d’Àneu (Pallars Sobirà), les esglésies de Barruera, Durro, Erill la Vall, Sant Climent i Santa Maria de Taüll (Vall de Boí) i Sant Pere de Montgrony (Ripollès).
