Teresa Costa-Gramunt
La veu dels Quadres / La voz de los Cuadros
Autora: Assumpció Forcada
Editorial: Visión Libros
Lloc i any d’edició: Madrid, 2023
Pàgines: 122
El llibre de poemes La veu dels quadres (Visión Libros) se suma a la llista de 34 llibres publicats de manera bilingüe per Assumpció Forcada, poeta, biòloga i cantautora. Al final del volum s’inclouen partitures musicals inspirades en alguns poemes.
En el projecte literari d’Assumpció Forcada trobem un bon nombre de llibres temàtics ja des d’Ecosistema, per posar un exemple de llibres inspirats en la seva especialitat acadèmica. Motius d’inspiració que en aquest darrer lliurament se centra en el camp de l’art, en la contemplació de quadres en visites a museus i exposicions, especialment al Museu Thyssen, ja sigui que l’autora s’hagi sentit atreta per obres clàssiques de la seva exposició permanent, ja sigui que admiri la mostra d’un artista rellevant, posem Claude Monet quan va viure un temps a Anglaterra i va pintar El pont de Charing-Cross: “Es difumina el pont dels somnis / en aquesta densa boira de les hores. // Sents la solitud de la teva barca / i no saps on et portaria / si finalment la llum / il·luminés de nou els teus ulls”.
En una breu introducció, escriu Assumpció Forcada: “Les obres d’art sempre parlen”. Ho fan sobretot en pintures figuratives que no només inviten a l’exploració dels objectes i escenaris pintats sinó que també conviden a escoltar-ne la veu a cau d’orella: són motiu de creació de poemes en paral·lel a l’impacte de la imatge com la del pont que en la densa boira apareix com en somnis.
La visió convida a la reflexió, i així s’esdevé en la contemplació d’una galeria de pintures d’autors, alguns de ben coneguts com Pierre Bonnard, Jean-Baptiste-Camille Corot, Edgard Degas, Raoul Dufy, Paul Gauguin, el ja esmentat Claude Monet, René Magritte, Emil Nolde, Camille Pissarro (l’única dona), Pierre-Auguste Renoir, Winslow Homer, Vincent van Gogh… i, encara, pintures que imanten la mirada com Retrat d’una dona, un anònim alemany del segle XV: “El tocat coneix els teus pensaments / més íntims i algun dia / també el guardaràs com un tresor / i lluiràs la cabellera al vent / com a símbol / de la llibertat que desitges”. Visió i posterior reflexió sobre temes transcendents a propòsit d’una visió colpidora, l’art sempre parla, però cal el temps de contemplació i escolta, com en aquestes visites d’Assumpció Forcada a museus de gran nivell com el Tyssen.
