Escrit al cos
Autora: Jeanette Winterson
Traducció: Bel Olid
Editorial: Edicions del Periscopi
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2024
Pàgines: 205
Si encara no heu llegit mai Jeanette Winterson us la recomano molt i aquest seria un bon llibre per començar. Escrit l’any 1992, ens arriba ara en la nostra llengua de la mà d’Edicions del Periscopi, que ja compta amb altres tres llibres de l’autora, i gràcies, en aquesta ocasió, a la traducció de Bel Olid.
Escrit al cos és una gran història d’amor entre dues persones adultes aparellades. Una reflexió sobre els vincles, sobre els conflictes de valors i de creences relatives a les estructures socials dels afectes.
“Per què és la pèrdua la mesura de l’amor?”, així comença l’explicació que l’amant fa a l’amada durant bona part del llibre. I en la qual com a purs voyeurs hi llegirem la seva vida amorosa, les seves contradiccions, els seus esforços, les seves crisis, els seus anhels, amb les conclusions que sobre el fet d’estimar ha anat construint. I tots els detalls de la seva relació, des de l’inici, la trobada, els dubtes, les certeses…, fins a la separació.
En una segona i breu part, també un monòleg dedicat a l’estimada, l’amant li va descrivint totes les parts del seu cos, ara malalt, amb detallada devoció. Entrellaçant l’explicació fisiològica del cos amb la del desig, la tendresa i el sexe. És un comiat, un dol, la construcció del record a través del propi cos. “Per recordar-te és el meu cos que toco.” És un parèntesi en la novel·la, amb una estructura més original que la resta, en la qual la novel·la queda suspesa, de la mateixa manera que hi queda la vida, quan vivim una experiència dolorosa.
En la part final del llibre, els lectors passem a ser escoltadors actius de les reflexions de l’amant, ja no li explica a la seva estimada, és a nosaltres a qui aboca les seves contradiccions, la desesperació en entendre l’errada i en la recerca de l’amada. “Louise, estrelles als ulls, la meva constel·lació. Et seguia fidelment però vaig abaixar la mirada.”
Us animo a llegir-la, una autora que sempre m’atrapa, la seva manera d’escriure intensa, honesta i agosarada. Pel que explica, per com ho explica, per entendre o recordar les moltes formes de l’amor, la necessitat de comunicació, la de trencar clixés quan aquests ens ofeguen, les trampes que ens podem fer a nosaltres mateixos, o el pes de l’ego en els vincles i les relacions. “Això em sorprèn, que amb el dolor i la destrossa arribi el reconeixement. Va valer la pena. L’amor val la pena.”
