ELS PINTORS QUE EM VIUEN
Autor: Joan Raven
Editorial: Edicions i Propostes Culturals Andana
Lloc i any d’edició: Vilafranca del Penedès, 2004
Nombre de pàgines: 83
Els pintors que em viuen, consta d’imatges de l’obra pictòrica de l’artista Joan Raven, i de textos de diferents escriptors que s’hi inspiren: (Anna Aguilar-Amat, M. Costas, Joan Cuscó – Clarassó, Anna Gual, Jordi Llavina, Sònia Moll Gamboa, Cèlia Sánchez-Mústich, Florenci Salesas i Pla i R. Troyano). Els escrits van des de belles narracions, passant pel perfeccionisme mètric dels sonets, fins a les profundes reflexions en prosa ran del treball artístic de Joan Raven.
És una summa artis, que fa les delícies del lector sensible, perquè pintura i literatura et curen l’ànima. El llibre és també un catàleg de l’exposició que es troba al Fòrum Berger Balaguer de Vilafranca, de visita imprescindible.
Mentre llegiu, observareu, i veureu la figura humana marcada per una línia negra que la delimita, com feien els pintors, arrelats a la terra, del romànic, que ja venien de les tessel·les bizantines. Veiem ressons d’aquest art en algun dels pintors que viuen en el Joan Raven.
L’expressió llatina que dona títol a algunes de les pintures Terra nullius –Terra de ningú– t’arrossega vers la temporalitat humana i la seva insignificança davant l’univers, del quadre a l’infinit, matisat per la força dels cossos negres, que contrasta amb la llum del groc, del blau, i amb imatges provocadorament enlluernadores com les d’Això no és un raïm. El Penedès batega en cada pigment, que l’artista controla i manipula amb plena llibertat. Penseu en els xiprers de Creatura, o en L’escala del vi, grans d’alquímia, on hi respira una natura més modernista, amb gamma de rosats, verds, grocs i blaus que emocionen la mirada de qui observa. Com diu Joan Pere Viladecans: La pintura s’acaba quan és mirada, i és unànime fins que no s’estableix aquesta relació. D’ofrenes i carícies desdibuixen imatges enmig de fils de pintura plens de llums i ombres, desconstruint la mà protagonista. El Greal, d’aires cristians i de literatura artúrica, viu en el seu art i vessa en el contrast del fons negre i la llum blanca, antítesi pictòrica.
Contrast i modernitat ens evoquen el be water de Bauman, i els secessionistes, que s’ofegaven en l’estricta moral vienesa de l’època. El nervi pictòric de Joan Raven beu de la força d’Egon Schiele, en aquells arbres com fils, dels seus inicis, o de l’expressionisme de Munch en l’impacte de les seves llepades pictòriques.
Llegiu el llibre i observeu el quadre, sentiu la màgia de l’emoció per arribar a l’Art. Cerqueu-lo entre la beutat de l’exposició.
