Balla amb Babel
Autor: Joan-Lluís Lluís
Editorial: Fragmenta Editorial
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2024
Pàgines: 89
Els darrers anys Fragmenta Editorial ha iniciat dues col·leccions de llibres de butxaca singulars: la Sèrie Deu Manaments i la Sèrie Assaltar la Bíblia. En ambdues hi ha propostes molt interessants al costat de llibres completament decebedors i que no donen la talla. I és que, en ambdós casos, allò que proposa l’editorial als autors és un repte i no tothom ha complert amb l’objectiu. I és una llàstima. Pot ser que ens manquin autors capaços d’assumir bé els reptes proposats o que calgui més rigor per part de la coordinació editorial dels dos projectes que, repetim, tenen camí per recórrer. Ara, però, els voldríem parlar d’una de les millors propostes que hem trobat a la segona de les sèries esmentades, que és el llibre que escrit pel novel·lista nord-català Josep-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) i que porta per títol: Balla amb Babel. Contra l’absolutisme lingüístic, que és un tema de molta actualitat, que Josep-Lluís Lluís coneix bé (i ha patit amb escreix) i que tots els catalans hauríem de poder tractar amb rigor perquè cada dia el patim més i amb més furor arreu dels països de parla catalana. Un tema de plena actualitat sobre el qual Joan-Lluís Lluís ens n’explica molts aspectes mesclant de manera magistral (i amb bona qualitat literària) l’argumentació, els coneixements històric i vivencial i l’element combatiu.
El fil conductor d’aquesta col·lecció d’assaig és tractar temes d’actualitat a partir de la lectura i reinterpretació que l’autor faci d’un passatge bíblic que, en aquest cas, és l’episodi de la Torre de Babel. I el tema és vigent ja que hi ha, malauradament, persones i estats que menyspreen altres llengües, parlants i cultures, per exemple el català, els catalans i la cultura catalana. I perquè hi ha parlants, que com bé explica l’autor el van sangglaçar, ja que renuncien a la pròpia llengua a causa de la pressió psicològica, política, econòmica i social que exerceixen els nacionalismes francès (a la Catalunya Nord) i espanyol (al Principat, al País Valencià i a les Illes Balears).
Quina llengua parlava Déu? És bona la pluralitat lingüística? Fins on arriba el despotisme del monolingüisme? Té relació amb el despotisme il·lustrat? Quina llengua parlava Jesús: arameu o hebreu? Quins són els arguments per a l’imperialisme lingüístic?… Heus ací qüestions des de les quals Joan-Lluís Lluís va tramant un text excel·lent que recomanem perquè aporta molta informació i, sobretot, perquè fa pensar i perquè es mulla. I perquè és combatiu!
