LXX Centos
Autor: J. L. Bartolomé
Editorial: Autoedició
Lloc i any d’edició: Sant Adrià de Besòs, 2024
Nombre de pàg.: 88
José Luis Bartolomé (Areny de Noguera, 1954 ) és un intel·lectual polifacètic, que ha cultivat l’assaig, la novel·la i la poesia, sempre amb uns tocs d’ironia que el caracteritzen, sempre per plaer, buscant “divertiments de lletraferit” (pàg. 11).
La poesia, com és prou conegut, va patir una transformació extraordinària, tant formal com de continguts, amb l’esclat de les avantguardes de començament del segle XX: “Poemes d’atzar”, “poemes visuals”, “poesia automàtica”, “poemes objecte”, etc.
Bartolomé m’ha descobert una nova branca, o un nou subgènere si ho preferiu, de la poesia, de la qual no havia sentit a parlar mai, potser perquè és molt més arrelada a la cultura anglosaxona, per molt que tingui orígens clàssics, com explica el mateix Bartolomé al preludi d’un volum anterior, titulat 100 Centos (2023). Em refereixo als anomenats “poemes patchwork”, “poemes de reciclatge”… o, també, “centos” (nom triat i preferit per l’autor) o “centons”, segons l’IEC, que els defineix com a “obra literària o musical feta de fragments de diferents autors o de diferents obres d’un mateix autor”.
LXX Centos és això, un conjunt de setanta poemes, més tres endreces (a V. Català, a C. Arderiu i T. Pàmies, i a I-C. Simó) i una propina (el poema “Contes des de la presó”, “que vol ser una estrofa reivindicativa del dret del poble català a decidir el seu futur” –pàg. 10–), escrits a partir de… Compte, perquè Bartolomé, que és un enjogassat i un experimentador, no els ha pas escrit a partir de versos d’altres poetes, com marcaria la tradició, sinó a partir de títols d’autors catalans, sobretot de novel·les, però també d’algunes obres teatrals i fins i tot d’algun assaig.
Bartolomé podem dir que ja hi tenia la mà trencada, en això dels poemes patchwork (sempre a la seva manera, que quedi clar), perquè els havia experimentat amb els seus alumnes i n’havia publicat dos reculls en anglès, basats en títols de pel·lícules (Who Pays The Ferryman? –2004– i Distant Voices, Still Lives –2016–) i un en castellà, el ja esmentat 100 Centos, basat en títols d’obres literàries, sobretot de novel·les, castellanes o traduïdes al castellà.
Gaudiu d’aquest divertiment que us depararà sorpreses agradables, perquè és sorprenent el que aconsegueix Bartolomé ajuntant títols d’obres literàries i creant aquests setanta-quatre poemes.
