Tu voles, Max?
Autor: David Cirici
Il·lustradora: Montse Tobella
Editorial: Edebé
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2023
Nombre de pàgines: 122
David Cirici (Barcelona, 1954) és un intel·lectual polifacètic (professor, guionista, publicista…) que, com diu la nota biogràfica que tanca el llibre que avui us recomano, sobretot “és i vol ser escriptor” (p. 121). No cal dir que ho ha ben demostrat amb les més de vint novel·les que ha publicat, tant per a adults com per a infants i joves, algunes de tan llegides i premiades com L’esquelet de la balena (Empúries, 1986), Molsa (Edebé, 2013) o El setè àngel (Proa, 2017). Amb la darrera, Tu voles, Max?, torna a demostrar el seu bon ofici i la capacitat d’emocionar, reivindicar, crear personatges entranyables i d’allò més humans… L’obra, que l’editorial recomana per a lectors a partir de 10 anys, és una metàfora magnífica de la diferència i, sobretot, de la por que genera i dels intents per erradicar-la, negar-la, per part dels qui es consideren “normals”.
Cirici ens torna a demostrar la seva capacitat de recrear, o actualitzar, els mites i la tradició i ens presenta un nen, en Max, que un bon dia descobreix que pot volar. Aquest fet, que d’entrada podria semblar divertit i fins i tot útil, aviat l’angoixa, li sembla una desgràcia, es culpabilitza: “Jo no volia volar. Jo volia ser com tothom” (p. 28). Pors i dubtes aviat se li accentuen quan s’assabenta que el fet de poder volar s’hereta (p. 56), que a la seva família n’hi ha hagut casos, que és molt perillós i, doncs, que cal fer tractament, que cal rehabilitació. El pare dubta, però es deixa convèncer, i en Max, convençut que els grans volen el millor per a ell, també. I, resignat, accepta d’entrar en un centre de rehabilitació on viurà un veritable malson: “els moments més tristos i més durs de la meva infantesa” (p. 71). Paro, perquè no voldria desvelar més coses del compte, només us diré que, com a bona novel·la per a infants i joves, acaba bé, perquè en la literatura infantil i juvenil sempre hi ha d’haver una porta, de vegades només una escletxa, a l’esperança.
Cirici ens commou, ens fa pensar, denuncia… I ho fa fent-nos adonar que la diferència ha estat perseguida, amagada al llarg de la història, i que en comptes de “volar” hi podem posar moltes altres diferències que han estat, i per desgràcia encara són, rebutjades, perseguides, negades…
Una novel·la per compartir en família, a l’escola, a l’esplai, perquè pot ser una font de diàleg interessant i necessària.
