La classe de grec
Autora: Han Kang
Traducció: Hèctor Bofill i Hye Young Yu
Editorial: La Magrana
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2023
Pàgines: 174
La classe de grec és la nova novel·la traduïda al català de la brillant escriptora sud-coreana Han Kang. En aquesta ocasió la publicació ha anat a càrrec de La Magrana. Les d’abans les podeu trobar a l’editorial :Rata_ del grup Enciclopèdia. I totes són molt recomanables.
La classe de grec és el lloc on es troben els dos protagonistes del llibre, el professor de grec clàssic, un coreà de mitjana edat que va créixer a Alemanya i que ha tornat al seu país d’origen sense tenir-hi cap vincle. I una alumna també coreana i de mitjana edat. L’autora intercala capítols i personatges i de manera fragmentada ens va explicant qui és ell i qui és ella. Sense entendre gaire quin lligam tenen, fins que a poc a poc, pàgina a pàgina, ens anem fent la composició, la relació d’un mestre que quasi no hi veu i una alumna que s’ha quedat sense paraules.
El professor, condemnat per la genètica a quedar-se cec, retorna a la llengua mare, al país on no és un estrany, abans que la foscor l’aïlli del món. La dona, que s’ha quedat sense llenguatge per interpretar el món, s’amaga darrere un silenci que la protegeix de sentir. Enmig, el grec antic, una llengua complexa, amb un alfabet totalment diferent al coreà, els ancora a la vida.
Han Kang explica molt amb poques paraules, té la capacitat d’endinsar-te dins l’ànima humana dels seus personatges, de les seves reflexions, sobre els lligams de sang, sobre el llenguatge, sobre la paraula, sobre els records, sobre el dolor, sobre el trauma. Estructura l’obra en aquest anar i venir entre tots dos, a voltes poètic a voltes prosaic, dos fils vermells que resseguim fins que s’enllacen. Tots dos van estimar molt, tots dos van ser incompresos en el seu amor i van ser castigats per aquesta incomprensió. Les ferides de tots dos es troben, es reconeixen, es palpen les pors i les soledats.
És una meravella com l’autora ha escollit dos angles tan diferents, dues maneres d’enfrontar-se a la pèrdua dels sentits, per explicar el dolor emocional. La parla com a porta a la interacció humana, posant consciència a l’espai que ocupa la veu. El silenci del cos com una gran llàgrima que bloqueja les emocions insuportables. La ceguesa, la foscor, la incapacitat per preparar-s’hi, la necessitat de la fugida a l’origen per acceptar el destí familiar. L’aïllament per sobreviure, el contacte humà per tornar a viure. Us animo molt a llegir-la.
