LA IGNORÀNCIA. Una història global.
Autor: Peter Burke
Editorial: Arcàdia
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2023
Nombre de pàgines: 506
Aquesta és una obra certament insòlita, ja que la ignorància no acostuma a considerar-se un tema amb substància pròpia, i el conegut historiador anglès de la cultura ho recull en el prefaci: de fet, un amic meu s’imaginava un llibre que parlés de la ignorància com un llibre amb les pàgines en blanc!
Burke du a terme un interessantíssim rastreig sobre els diversos papers que ha jugat, desvelant situacions en què s’ha considerat útil o positiva. Potser el cas més notori és el de la justícia, que representem per algú amb una bena als ulls: la ignorància, doncs, sembla condició necessària per a la justícia!
Per no parlar de com l’Església ha sospitat sempre del coneixement i ha identificat ignorància amb innocència i virtut, ja des del pecat original, que fou el de voler saber massa. Preferien que el comú de la gent fossin creients que no pas que entenguessin la doctrina religiosa, perquè l’intent d’entendre-la els podia portar a l’heretgia.
El coneixement apareix com a perill també en el mite: Faust, Ícar, Prometeu paguen un preu altíssim per voler anar més enllà!
A l’altra banda, hi trobem les ignoràncies degradants. La programada, on la ignorància de la resta de persones esdevé font de poder per als qui “saben”, ja sigui en l’àmbit de la política, els negocis, la religió, el crim o la submissió de gènere. O la ignorància corporativa, la manca de transmissió de la informació en les corporacions, causa de terribles desastres, com el de Txernòbil.
Burke destaca especialment la importància del que no sabem o no volem saber, ja que a voltes això ens defineix millor que allò que sabem, com afirmava Renan respecte a la construcció de les nacions.
També ens vacuna contra la supèrbia. Tota època anterior és una època d’ignorància, s’hauria de substituir per: tota època és una època d’ignorància. Per múltiples raons, però avui, en la suposada era de la informació, perquè cada cop augmenta més i més la quantitat d’informació en mans dels poderosos i que se’ns oculta a la resta.
Peter Burke destaca finalment que el que fa més efectius els procediments per estendre la ignorància entre la ciutadania és la credulitat, que prospera en situacions d’incertesa.
Ara bé, la incertesa, i podríem afegir nosaltres “afortunadament”, és el territori indefugible on ens trobem tots els qui prenem decisions, atès que tots som ignorants respecte al futur!
