Retorn a Haifa / Homes sota el sol
Autor: Gassan Kanafani
Traducció: Anna Gil
Editorial: Club Editor
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2a edició: gener de 2024
Nombre de pàg.: 192
En aquestes dates en què la sang palestina i la demolició cobreix la terra de Gaza, apropar-se a la figura de Gassan Kanafani i la seva obra ens transporta a les inhumanes vivències imposades per la guerra sionista, qualificada en alguns entorns internacionals com a genocidi. Kanafani, que fou assassinat el 1972 pel Mossad jueu en un atemptat amb cotxe bomba, tingué un paper destacat en la modernització de la literatura palestina, de la qual fou una figura destacada com a prolífic escriptor, periodista i activista polític palestí.
La creació de l’Estat d’Israel el 1948, que originà la Nakba (expulsió de 800.000 palestins de Palestina), obligà la seva família a exiliar-se al sud del Líban. S’instal·laren de manera definitiva a Damasc (Síria). La seva tesi doctoral, “Raça i religió a la literatura sionista”, orientarà la seva activitat política vers l’organització panarabista Moviment Nacionalista Àrab (MNA). L’any 1967 participarà en la creació del Front Popular per l’Alliberament de Palestina.
L’obra que presentem conté dues de les narracions curtes més emblemàtiques de Kanafani: Homes sota el sol i Retorn a Haifa, traduïdes per Anna Gil Bardagí. Obres que plantegen com a temàtiques la identitat palestina, la pàtria i la terra perduda, la situació dels refugiats, el drama de la immigració, la col·lisió entre temps i memòria, les contrarietats entre afanys i realitats, les adversitats familiars, els perills de la lluita contestatària, la humiliació, opressió i violació dels drets humans…
Homes sota el sol (1963) és una magistral nouvelle. Explica la història de tres personatges masculins de tres generacions diferents: Abu Qays, Assad i Marwan, delerosos d’una vida millor, fugen del camp de refugiats i emigren cap a Kuwait des de Bàssora, allunyant-se de les urpes dels traficants de persones, confluiran en una idèntica aventura dins d’un camió cisterna. A través de l’infern del desert marxen vers un incert futur. Retorn a Haifa (1970) presenta una estructura narrativa complexa i profunda en el tractament dels temes que desenvolupa: la presència del temps pretèrit en la vida d’un matrimoni expatriat el 1948 i que retorna des de l’exili a visitar la seva antiga llar el 1962; la creació de la identitat personal i els mecanismes psíquics de la culpabilitat… Les descripcions ambientals són concises i clares en dibuixar camins, localitats, interior de llars i sentiments personals.
L’obra literària de Kanafani continua sent literatura universal de resistència.
