Joan Cuscó i Clarasó
El penediment de Prometeu. Del regal del foc a l’incendi provocat
Autor: Peter Sloterdijk
Editorial: Arcàdia
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2023
Pàgines: 108
Com bé diu el subtítol del llibre, Peter Sloterdijk es replanteja el vell mite de Prometeu analitzant la perspectiva tràgica (o dual) del foc amb relació a la vida humana i el seu desplegament. D’un foc que serveix per cuinar però també per destruir la natura. D’un foc que ens humanitza però que ens destrueix. D’un foc que fou un regal enverinat (com tot el que té valor). I és que els humans som uns incendiaris, diu Sloterdijk. I disfressem la nostra capacitat (i obsessió) de destrucció al·ludint al mite del progrés i de l’avenç de la civilització.
El llibre estudia com el foc i l’energia que en prové han estat cabdals des dels temps antics i fins als nostres dies i han determinat sistemes de valors, formes de relacions i relacions econòmiques i d’esclavatge. Explica des de l’aparició del concepte de sostenibilitat fins a com hem arribat a una societat en què existeixen els “sistemes fòssil-parasitaris” (com l’Aràbia Saudita, l’Iran i Rússia). És a dir: els “despotismes del petroli i del gas de l’est i del sud” a qui fa “por l’emancipació de les seves poblacions”.
El llibre es divideix en cinc apartats amb el fil conductor de la nostra relació amb la natura i amb les energies del foc. Ara bé, val a dir que els dos primers són de bona erudició i se’ls nota molt ben païts, mentre que, per contra, els dos següents semblen més improvisats i no acaben de portar-nos fins al fons d’algunes de les qüestions que s’hi plantegen. Amb tot, aquest és un llibre per pensar i per repensar. Per pensar-nos i per repensar-nos. I ofereix una perspectiva enriquidora sobre el mite del progrés de la humanitat que sustenta els nostres sistemes econòmics i polítics, a través del quals ens hem convertit en “consumidors de mercaderies supèrflues”. I en mentiders compulsius i professionals incapaços de veure com destruïm i anorreem la vida del planeta i, amb aquesta, la nostra. I és que el model actual de civilització ha fet que el 2021 s’extraguessin i es cremessin més de 8.100 milions de tones de carbó mineral (la meitat dels quals a la Xina), 4.300 milions de tones de petroli i 4000 milions de metres cúbics de gas.
La perspectiva narrativa i crítica de Sloterdijk té la gràcia de construir-se a partir del mite de Prometeu i de l’energia que necessitem i consumim de manera desaforada. De l’energia que ens va consumint com a humans i com a planeta. I així és com ens porta envers la pregunta fonamental: hi hagut un veritable procés d’alliberament? L’energia i la tecnologia ens han fet més lliures?
